Ciutat

Buxeda 23: el temps s’ha aturat al refugi antiaeri de Sabadell

L’edifici del carrer de Buxeda cantonada Tetuan no és un més dels milers que hi ha a Sabadell. A cinc metres sota terra del número 23 s’hi amaga un tresor aturat en el temps, i és que hi ha un refugi antiaeri, l’únic al qual es pot accedir dels tres pensats per protegir la població que es van fer durant la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’una propietat privada i s’hi accedeix pel que ara és el pis dels baixos d’aquest edifici, de manera que no està obert al públic.

El refugi antiaeri del carrer de Buxeda, 23 / LLUÍS FRANCO

El refugi antiaeri del carrer de Buxeda, 23 / LLUÍS FRANCO

Fins no fa gaire era un local i la propietat l’ha reconvertit en uns baixos de 90 metres quadrats que estan en venda a Expofinques per 220.000 euros. “La particularitat és que quan baixes tens 300 metres quadrats”, apunta la representant de la propietat, Rosa Julián. Hi podien entrar entre 450 i 675 persones. La diferència amb un pis convencional és que aquest habitatge té una porta dintre del lavabo que dona pas a una escala amb forma de ela. Un cop s’han baixat la trentena d’esglaons que la conformen, tres rengleres d’uns 100 metres quadrats cadascuna formen el refugi antiaeri construït entre 1937 i 1939.

Espai protegit

El tècnic del Museu d’Història de Sabadell Genís Ribé subratlla que és un immoble protegit per l’Ajuntament i que, per tant, no s’hi pot fer cap activitat ni obra que el pugui malmetre. “No es pot destruir i s’ha de mantenir com a element de record del patrimoni”, insisteix. I és que aquest cas “permet veure perfectament com eren”. Dels anys de la guerra, actualment es conserven dos refugis militars: a l’aeroport i a la fàbrica Baygual Llonch.

I dos de civils, el del carrer de Buxeda i un que no és accessible i que està sota el pati de l’institut Pau Vila. De refugis civils se’n van planificar 13, però a part d’aquests dos, la resta no es van arribar a construir. Mentre els primers els executava el Ministeri de Defensa, els segons anaven a càrrec de la Junta de Defensa Passiva Local, amb fons de la Generalitat i l’Ajuntament. Tot i no construir-se per a aquesta finalitat, l’estació dels Ferrocarrils Sabadell – Rambla també va fer de refugi. I a l’edifici de la cantonada ronda Ponent amb carrer Joan Plans, també està documentat que n’hi havia hagut un de civil.

Poc utilitzats

El tècnic Genís Ribé apunta que aquests espais “no es van acabar fent servir”, només en comptades ocasions”, perquè Sabadell no va ser bombardejada en el nucli urbà. Sí que es van registrar dos atacs aeris, un al límit amb Barberà el 13 de març del 1937 i un a l’alçada del pont de la Salut ja en plena retirada republicana, el 25 de gener del 1939.

Entre els anys 1956 i 1987, el xampinyoner d’ofici Pere Salaet va utilitzar diversos refugis com el de Buxeda per conrear xampinyons aprofitant les condicions d’humitat d’aquests espais sota terra.

El refugi té tres espais iguals de 100 metres quadrats cadascun / LLUÍS FRANCO

Segona porta d’accés. Actualment pendent d’arreglar les humitats / LLUÍS FRANCO

/ LLUÍS FRANCO

El refugi té 16 forats de ventilació / LLUÍS FRANCO

La porta d’entrada al refugi és al lavabo del pis / LLUÍS FRANCO

L’accés al refugi és en una propietat privada, un pis de 90 metres quadrats / LLUÍS FRANCO

Comentaris
To Top