La consellera de Drets Socials, Violant Cervera (Lleida, 1969), no amaga la seva satisfacció per haver desencallat la residència pública, una de les grans obres pendents de la Generalitat a Sabadell. Amb l’anunci de dijous passat, es tanca un capítol de vint anys de reivindicacions i es corregeix un “greuge històric”: ser l’única gran ciutat catalana de més de 100.000 habitants sense un centre públic.
En el marc de l’acte de presentació de la residència pública de Sabadell, ha assegurat que el model de gestió del futur equipament “ja es parlarà”. L’acord anterior [del Govern de la Generalitat i municipal del 2019] preveia un centre públic de gestió pública.
L’acord anterior era diferent, i la història de la residència és molt llarga, amb més de vint anys de reivindicacions. L’any 2011, l’Ajuntament va cedir el terreny a la Generalitat, i després de diverses pròrrogues, el terreny va tornar en mans municipals. Suposo que és aleshores quan es planteja que l’obra vagi a càrrec de l’Ajuntament amb no sé quins recursos.
Vostè quin model planteja? De què és partidària?
El Departament de Drets Socials té unes 120 residències repartides pel país. Unes 80 tenen gestió delegada i 17 les gestionem directament. Els dos models són plantejables.
La nova residència de Sabadell i l’anunciada a Terrassa es gestionaran igual?
Com li dic, ho hem d’acabar d’estudiar. Ens hem de focalitzar que les obres estiguin acabades el 2025, i a partir d’aleshores ja parlarem de la gestió.
Com s’explica que hagi trigat tant a desencallar-se?
No ho sé. És veritat que parlar-ne se n’ha parlat molt de temps. En tot cas, a mi no m’agrada parlar del passat. Crec que hem de mirar el futur, i el futur és el 2025. Aleshores, Sabadell tindrà una residència pública, moderna, amb els nous estàndards i una nova visió sobre l’autonomia de les persones.
Dit a la inversa, què ha canviat ara respecte al 2019?
Hem fet una aposta per construir residències públiques, i tenim diners per poder-les dur a terme. Un centre nou val 10 milions d’euros… No és barat. Hem decidit construir-ne tres, una de les quals a Sabadell per les mancances que té la ciutat. Les reunions entre l’Ajuntament i la Generalitat també han ajudat a desencallar-ho.
Les residències van ser un dels punts febles de la gestió de la pandèmia. Què ha après el Govern de la Generalitat? Què s’està canviant?
El drama de les residències va ser molt gran. En un context de pandèmia, mentre les autoritats sanitàries ens demanaven que ens quedéssim tancats a casa, hi havia molta relació comunitària i la Covid va córrer molt a les residències. Què hem après des d’aleshores? A mesura que vam conèixer el virus, vam posar circuits, unitats de convivència més petites…
Els grans complexos residencials són història?
A les residències s’ha de viure el més semblant que a casa, amb unitats d’unes 20 persones, espais compartits i alhora permetre la relació amb els familiars. Els nous centres tindran habitacions individuals, no compartides, per exemple.
La Fiscalia ha denunciat una residència privada de Palau de Plegamans per mala gestió durant la pandèmia.
Hi ha centres de totes les titularitats que estan sent investigats per la Fiscalia. També de gestió de pública, com el de Lleida. Estem a la disposició del Ministeri Públic per si necessiten informació. Així mateix, des del departament fem inspeccions periòdiques i aixequem actes en funció de si la gestió interna és correcta, o no, o si s’han de fer millores. És una línia que sempre s’ha fet, però que es va accelerar durant la pandèmia… i quan vam detectar infraccions, vam sancionar.
Hi ha un dèficit de places a residències. Sabadell compta amb 1,3 places amb finançament públic per cada 100 habitants majors de 65 anys, mentre que la mitjana de Catalunya és de 2,2. El nou equipament serà suficient per revertir-ho? Com s’expliquen aquestes diferències entre territoris?
Hem fet un mapa de places públiques a tot el territori català per detectar on hi ha més necessitats. Som conscients de les diferències i volem actuar per reduir les llistes d’espera –sempre hem reconegut que són molt grans–. Ens hem proposat dues línies d’actuació: crear noves places i la desinstitucionalització del sistema, és a dir, que els ciutadans puguin viure a casa seva amb qualitat el màxim de temps possible. En aquest sentit, tenim una partida reservada de 60 milions d’euros per finançar projectes de domòtica, teleassistència i telemedicina.
Parlem d’habitatge. Ara fa un mes, l’Agència Catalana de l’Habitatge i l’Incasòl van presentar una proposta de reforma dels pisos amb deficiències estructurals dels Merinals. Els veïns demanen fer marxa enrere i destinar els diners de la reforma de l’espai públic a fer blocs nous.
L’Agència Catalana de l’Habitatge està treballant-ho amb l’Ajuntament i les converses estan obertes. Els fons Next Generation de la UE ens permetran la construcció d’habitatge nou i justament ho hem comentat amb l’alcaldessa, Marta Farrés. Hem previst un mínim de 160 milions d’euros per construir nou habitatge en sòl públic destinat a lloguer social, aviat sortirà la convocatòria perquè els ajuntaments puguin presentar els seus projectes susceptibles a ser finançats.
Fa una dècada que no s’acaba una nova promoció pública i la Generalitat, avui dia, finança dues noves promocions. N’hi haurà de noves?
No parlo de Sabadell només, com a país tenim una greu mancança d’habitatge dedicat a lloguer social i ho volem revertir. En el cas de la ciutat, Sabadell té previst presentar diversos projectes, entre els quals hi ha les promocions de Can Gambús i el Complex de Gent Gran de la Roureda. Veurem fins on arriben aquests 260 milions d’euros, que es repartiran en subvencions de 50.000 euros per habitatge a fons perdut. El 25% de l’oferta anirà destinada als joves.
La setmana passada va anunciar 98 milions d’euros i 300 pisos per al sensellarisme. Algunes de les inversions aniran a Sabadell?
Una part d’aquests pisos seran per a Sabadell, però falta tancar un contracte programa entre l’Ajuntament i la Generalitat. Estem preparant un marc d’actuació en dues direccions: creiem que les persones que viuen al carrer han de tenir un habitatge, el housing first, i a partir d’aquí fer un acompanyament integral. L’abordatge ha de ser integral perquè molts d’ells tenen problemes de salut mental o bé problemes d’addiccions, i d’altres són al carrer per manca de feina.
La inflació està desbocada (+9,8%) i una de les conseqüències directes és la pujada dels lloguers. Creu que les mesures del Govern de l’Estat, com la congelació dels preus fins al juny, és suficient?
Patim pels límits competencials amb l’Estat en matèria d’habitatge i les anades i vingudes del Tribunal Constitucional, que fa pocs dies va tombar la contenció dels preus a Catalunya. Molts ajuntaments –de tots els colors polítics, també del PSC i del PP– s’havien declarat zones tenses per contenir els preus, i ara no ho podrem aplicar. Considero que la Llei d’habitatge que està en tràmit al Congrés dels Diputats ha de recollir uns límits. De fet, jo no crec en els topalls i les regulacions del lloguer, però en moments de crisi crec que l’Estat ha de posar mesures correctores per ajudar el mercat i els ciutadans més vulnerables.
Una de les crítiques de l’Ajuntament de Sabadell és que falten mecanismes legals per abordar les ocupacions conflictives. Ells fan la distinció entre ocupacions conflictives i per necessitat… creu que s’han de fer canvis legals per evitar aquests casos?
Ho hem d’abordar amb els ajuntaments perquè algunes d’aquestes ocupacions produeixen malestar dins de la comunitat.
Des de Drets Socials estan en contacte amb Interior sobre les ocupacions vinculades a la delinqüència?
Quan es tracta d’una activitat delictiva no és competència del Departament de Drets Socials, ja depèn d’Interior. Nosaltres ens ocupem i volem evitar els desnonaments de les persones vulnerables, i ho treballem amb altres departaments i el poder judicial. El 2021 vam destinar 140 milions d’euros a ajudar a pagar els lloguers, el que ha beneficiat 60.000 famílies. A banda, quan ens arriba la notificació d’un llançament, l’Agència Catalana de l’Habitatge fa de mediadora amb els propietaris.
Parlant de diners, algunes entitats socials de la ciutat, com Cipo i Atendis, sovint es queixen de la falta d’ajuts de la Generalitat.
En els últims temps, arran dels canvis en el Departament, hi ha hagut un temps d’espera que no ens ha agradat. Ho estem canviant, i aquesta setmana hem tret una convocatòria d’ajuts de 19 milions d’euros per al 2022.
Una qüestió política d’actualitat. La consellera de Justícia, la sabadellenca Lourdes Ciuró, va assegurar en una entrevista recent amb el ‘Nació Digital’ que estava oberta a pactes amb el PSC en l’àmbit municipal. Junts ràpidament va treure un comunicat per desmentir-la. Què en pensa vostè?
Junts és un partit democràtic, en què hi ha moltes sensibilitats, i la consellera Ciuró va expressar la seva opinió. Dins del partit tenim tres branques ideològiques reconegudes estatutàriament: d’esquerres, socialdemòcrates i liberals. Dit això, convindria no barrejar les coses: no és el mateix el Govern de la Generalitat que els governs municipals, perquè hi ha dinàmiques diferents. Un cop passin les eleccions, els pactes passaran pels afiliats, i si en un municipi decideixen fer un pacte o un altre, ells són sobirans per decidir.
També els pactes amb el PSC?
Si els afiliats ho decideixen així, sí. Tenen l’última paraula.
VIDEO | La residència pública de Sabadell, prevista per al 2025
Fotografies: Lluís Clotet
