Ciutat

Dos anys de pandèmia: Resiliència i adaptació a les noves necessitats

El que en un primer moment podia semblar que només serien dues setmanes d’estat d’alarma, s’acabaria convertint en un veritable malson per als principals representants del teixit econòmic, industrial, patrimonial, social i cultural de la ciutat. De sobte, a partir d’aquell 15 de març, tot s’aturava, o gairebé tot. I no per dues setmanes –l’estat d’alarma finalitzaria el 21 de juny del 2020-.

Calia actuar urgentment en un escenari nou, imprevisible i de pronòstic incert: “En aquells moments hi havia molta incertesa. S’havia de plantejar tota la problemàtica de mantenir l’activitat internacional, amb empreses exportadores que havien d’entregar comandes a països que no estaven confinats”, recorda el president de la Cambra, Ramon Alberich.

D’esquerra a dreta; Alícia Bosch, Ramón Alberich, Isabel Vega, Esteve Gené i Josep Maria Manyosa / LLUÍS CLOTET

D’esquerra a dreta; Alícia Bosch, Ramón Alberich, Isabel Vega, Esteve Gené i Josep Maria Manyosa / LLUÍS CLOTET

Un sentiment compartit per la presidenta del Centre Metal·lúrgic i del Ciesc, Alícia Bosch, qui afegeix que “era un desconeixement de què teníem al davant i de com ho havíem d’afrontar. Calia recollir tots els neguits de les empreses i estar molt atents a la informació per transmetre-la als nostres socis en l’àmbit normatiu”.

Un cop digerida la situació que calia afrontar, van aparèixer nous contratemps: l’escassetat de matèries primeres que afectaren la producció de diverses empreses de la ciutat.

Des del Gremi de Fabricants, qui també va haver de fer mans i mànigues per posar “ordre a nivell legislatiu” constataven de primera mà les afectacions en el sector tèxtil: “en trobar-nos a l’inici de la cadena vam trobar a faltar matèries primeres. El món es tancava i des del sector ens havíem d’adaptar a la situació, intentant ajudar amb necessitats essencials d’aleshores, com en la producció de mascaretes o equips de protecció individual”, explica el president Esteve Gené.

Mentre la Cambra de Comerç –considerada com a activitat essencial–, el Gremi de Fabricants o el Centre Metal·lúrgic van poder mantenir-se al peu del canó, altres no van tenir la mateixa sort: la Fundació 1859 Caixa Sabadell i la Fundació Bosch i Cardellach van veure’s obligats, en un primer moment, a aturar la seva activitat cultural i social, fins que no van adaptar part de la seva activitat de manera virtual: “Va ser un moment difícil. Feia pocs mesos que s’havia mort el Josep Maria Benaul i nosaltres començàvem a caminar agafant aquesta estela, sumat al trasllat de la seu. Al principi, l’adaptació al món digital ens va costar, però vam veure que podíem fer coses”, reconeix la directora de la Fundació Bosch i Cardellach, Isabel Vega.

Per la seva part, el president de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Josep Maria Manyosa, explica que “ens vam anar adaptant al snous hàbits dels usuaris, fengt un esforç per millorar i potenciar la digitalització”.

Temps de crisi, noves oportunitats

Dos anys i escaig després de l’arribada de la Covid-19 a Sabadell, la pandèmia també ha portat de manera intrínseca uns aprenentatges i noves oportunitats per a la societat i la indústria sabadellenca. Des de la Cambra de Comerç es valora positivament la implantació del teletreball: “S’ha de buscar un equilibri amb la presencialitat. Ha afectat la flexibilització de les persones i això millorarà la conciliació”, apunta Alberich, qui en la mateixa línia realça el paper de la societat i les persones “davant una situació no prevista i de la que no hi havia antecedents recents. S’ha de tenir en compte i alhora valorar”.

La ràpida i obligada adaptació per buscar noves maneres de comunicar-se davant la impossibilitat de mantenir el contacte físic, va provocar, en el seu dia, que moltes empreses es veiessin obligats a un procés de digitalització accelerat: “Les noves formes de comunicar-nos han vingut per quedar-se. Els fons Next Generation, enfocats en una sèrie de temes claus, potser ens permetran accelerar, encara més, aquest procés”, comenta Alícia Bosch.

La crisi sanitària també ha posat de manifest la vulnerabilitat del sistema econòmic d’un món globalitzat que ha servit per “constatar una realitat que vèiem des de fa anys. Molta producció ha marxat per un tema de preus i això no és bo. Hem de tornar a fer les coses aquí, davant la dependència en matèries primeres”, assegura Gené. Una impressió compartida des de la Cambra i el Centre Metal·lúrgic: “Les economies buscarem un equilibri entre aquesta globalització i dependència de les regions i l’autosuficiència”, sentencia.

Comentaris
To Top