[Per Josep Mercadé, periodista]
La veritable operació tornada de Setmana Santa comença aquest dimarts a les escoles i, sobretot, dimecres per a la resta. Això de treure les mascaretes a l’interior serà com tornar-nos a mostrar tal com som davant dels altres, a l’escola, a la feina, en reunions i en trobades més formals. La comunicació no verbal expressada, ara sí, amb la cara destapada permetrà reconèixer expressions que són determinants en la conducta humana.
Fins ara ja gaudíem de tot això a l’exterior, als bars i restaurants consumint, però sempre amb el handicap de que calia tenir la mascareta ben a prop per si ens aixecàvem de la taula d’un local per a una acció tan quotidiana com anar al lavabo. Situacions aquestes, del pren i deixa, que han resultat incomprensibles per a molta gent però que les autoritats sanitàries ens asseguren que han estat molt efectives per frenar els contagis de la covid-19.
I ara què? Finalment, després de més de dos anys, un optimisme desfermat s’apodera de tothom? Crec que no és ben bé així. Certament és respira un sentiment majoritari d’alliberament amb la fi de la restricció de la mascareta a l’interior. Però també deixa a moltes persones una estranya sensació de manca de protecció. Això farà que la segueixin portant al carrer i també a l’interior. Fins i tot encara veus algú sol al cotxe amb la mascareta posada.
Però l’actualitat del moment ja no passa pel degoteig de xifres de morts per coronavirus, de contagis, d’índex de transmissió de la malaltia, de persones ingressades als hospitals i a les unitats de curses intensives. Aquest fet ha contribuït a que creiem que el virus ja no existeix. És la màxima periodística, sinó surts als mitjans no existeixes.
El cert, però, és que de contagis n’hi ha, fins i tot s’observa un petit repunt amb l’interrogant de què passarà després de la tornada de Setmana Santa. Però l’avantatge és que les hospitalitzacions i, sobretot els ingressos a les unitats de crítics, estan al mínim, la qual cosa fa respirar més tranquils als professionals de la salut. Això sí, amb certes reserves sobre com anirà tot plegat i sobre com evolucionarà la immunitat de les vacunes.
Per tant, cal ser conscients que la pandèmia no s’ha acabat. Qui sap si ho farà mai. Els dos anys d’aprenentatge viscuts és ara quan haurien de tenir més sentit. Veurem si ens adaptem al fet que en determinats àmbits hem de seguir portant la mascareta. Que no ens passi allò de: Ai, la mascareta!
