JOSEP ROF

No, no i no

[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]

Últimament, estem assistint a un no a tot. A qualsevol iniciativa que es presenti, habitualment es diu que no. Que vols anar al nord et diuen que no, no i no! Que cap al sud, només faltaria! Doncs tirem a l’est, ni pensar-ho! Llavors cap a l’oest, però que us heu tornat bojos! Sabeu que, ens quedem on som, doncs no, això no pot ser perquè perdem oportunitats per la gent!

Els del «no a tot», abans de conèixer les dades, ja han pres la decisió. A més, volen tots els avantatges i cap inconvenient. Però ja sabem que això és impossible.

També és curiós que la majoria dels del «no a tot» s’autoanomenen “progressistes”. Com es pot progressar si diem que no a tot?

En el tema de les vacunes hem vist multitud de negacionistes. Així, es diu que les vacunes de la Covid no serveixen o bé que l’òmicron no és mortal. Però si comparem la situació actual en zones poc vacunades, com ara Xangai, on acaben de tancar la ciutat de 25 milions d’habitants, el grau de mortaldat és pràcticament igual que el d’altres variants com la delta. Allà on s’ha vacunat intensivament i on, pràcticament, la gran majora de gent porta tres dosis, si agafes la COVID els efectes són similars a una grip o un constipat. Així, segons les dades del BIOCOMSC es calcula que, fins a desembre del 2021, la vacunació de la Covid ha evitat unes 10.000 morts a Catalunya, o sigui, una mica menys que Badia del Vallès.

L’energia verda és un altre eix del no. Ja sabem que hem que si ha d’anar, però, a l’hora d’obtenir-la, tot és no. Si posem plaques solar, llavors es perd terreny de cultiu. Si instal·lem generadors eòlics on fa vent, llavors malmeten el paisatge. I si volem aprofitar l’energia del mar, no queda bonic. Llavors, d’on traiem l’energia verda si amb les teulades no n’hi ha prou?

Aquest negacionisme, especialment lligat a temes tecnològics i de coneixement, no és nou. Ja als anys noranta del segle passat, Gerald Holton va escriure «Ciència i anticiència» (1993), on mostrava com la irracionalitat, el populisme i la propaganda formaven un còctel perfecte que donava suport a la doctrina de règims totalitaris. Per la seva banda, Carl Sagan diagnosticava a «El món i els seus dimonis» (1995) que les actituds conspiratives, anticientífiques i pseudocientífiques anaven ocupant a la societat el lloc tradicional de la religió i del misticisme.

Quan estudies enginyeria, una de les primeres coses que aprens és que no existeix el producte o solució perfecte. De fet, si existís, el seu cost i el temps de desenvolupaments serien infinits i, per tant, ja no seria perfecte. En conseqüència, sempre has d’analitzar les diferents variables que marcaran el producte o solució i trobar la que sigui solució òptima, que no perfecte. Sempre hi ha d’haver un equilibri. Si vols que sigui millor, costa més. Si vols accelerar el seu desenvolupament, aquest també costa més. I si vols que sigui econòmic, no tindrà tantes funcionalitats o avantatges. Tot té pros i contres.

Un directiu també sap que sempre hi ha d’haver un equilibri. Sempre has de mirar els pros i els contres. Has de tenir en compte el curt termini i també el llarg. I, evidentment, no pots dir que «no» a tot. I també saps que, per decidir, t’has d’enfocar en els punts més rellevants. O sigui, fer servir el principi de Pareto. Aquest, conegut també com la llei 80-20, diu que, en molts casos, el 80% dels efectes són conseqüència del 20% de les causes. El pensador en temes de gestió de negocis Joseph M. Juran va suggerir el principi i el va anomenar en honor de l’economista italià Vilfredo Pareto, que havia observat que el 80% dels ingressos a Itàlia procedien del 20% de la població. És una regla empírica habitual als negocis; per exemple el “80% de les vendes procedeixen del 20% dels clients.”

I per acabar, analitzem un cas de Sabadell. La ja famosa piscina de surf. Molts actors han dit que no abans de conèixer els detalls, referint-se al canvi climàtic. Evidentment, aquest s’ha de tenir molt en compte. Però també s’han de considerar les dades empíriques. A Sabadell, el consum d’aigua més gran és el domèstic amb un 76%. I a tot Catalunya, destaca el reg per a l’agricultura amb un 70% seguit de domèstic amb el 19%. Com veiem, els principis de Pareto es compleixen en el consum d’aigua. Per combatre el canvi climàtic, per tant, hauríem de ser coherents i concentrar-nos en el consum principal. Deixem de menjar i de rentar? No, no i no.

Comentaris
To Top