Ciutat

Entitats de Sabadell demanen millores en l’accés a l’habitatge

La plusvàlua grava la venda o donació d’un habitatge o terreny quan aquest ha guanyat de valor / LLUÍS FRANCO
/ LLUÍS FRANCO

L’habitatge està en crisi”. Amb aquesta reflexió arranca la primera jornada de debats que organitza SBD Cercle d’Entitats. Entitats civils de Sabadell reflexionen sobre l’estat de l’habitatge a la ciutat i demanen una solució en l’accés a l’habitatge.

“En els últims 30 anys, el preu de l’habitatge a Sabadell i Catalunya s’ha multiplicat per cent i els sous, per deu”, contextualitza Josep Llobet Bach, arquitecte. Per contrarestar-ho, apunten que l’administració local juga un paper clau. El 50% de sabadellencs que busca habitatge de compra no poden accedir al mercat, segons una de les conclusions del Pla Local de l’Habitatge (2019) que s’ha destacat durant la jornada.

De la seva banda, Enric Canet, director de relacions ciutadanes a Casal dels Infants, recorda que el dret a l’habitatge és social i cal que sigui “un dret fonamental”, que remarca que hi ha famílies que no poden fer-se càrrec d’un lloguer social.

“L’habitatge és la garantia d’accés a serveis, al treball, a estudis. Sense habitatge no es pot tenir una relació normalitzada”, expressa Antoni Sorolla, director general de Sogeviso (Gestió social de l’habitatge) destaca que l’empresa no desnona cap familia en cas de demostrar vulnerabilitat. La gestió de l’habitatge, en tot cas, “no és competència de l’Ajuntament, es fa per bona voluntat”, remarca. Sorolla ha posat en relleu la col.laboració público-privada de Sabadell (SBD lloguer) i iniciatives com el projecte públic de rehabilitació dels ascensors. “Sabadell és pionera en la colaboració entre privats i administració”, destaca.

Un 11% dels habitatges, buits

A Sabadell, segons dades del Pla Local de l’Habitatge, es produien més de 350 desnonaments el 2018, les últimes dades disponibles. L’antiguitat del parc d’habitatge és de 40 anys i el 11%  està buit. Unes 10.000 llars sense famílies.  I un 1,2% de cases ocupades (1,2%). El lloguer a preu de mercat és de 727 euros, segons les últimes dades. El 2018, 1.618 persones solicitaven un habitatge protegit, i vuit de cada deu demanaven una llar de lloguer. Per edats, un 21% serien llars de persones joves d’emancipació, 17% gent gran i 65% de persones adultes. “El 15% del parc d’habitatge hauria de ser públic a Sabadell. Anem tard”, expressa Maria Bonet, geògrafa redactora del Pla.

De fet, l’Ajuntament de Sabadell té previst iniciar la construcció de 528 habitatges – 8 promocions– de lloguer social a la ciutat. Unes obres que suposarien incrementar un 34% el parc d’habitatge públic actual, dotat de 1.568 pisos.

La xerrada s’emmarca dins dels debats organitzats per SBD Cercle d’Entitats, creat el 2019 i format per 130 entitats d’àmbit social, cultural, econòmic de la ciutat. Les jornades Debats de ciutat #FemSabadell tindran lloc fins a l’estiu. Els seus objectius són definir estar de diversos àmbits que afecten els sabadellencs, reflexionar i introduir noves veus. Les conclusions permetran redactar un document final.

Comentaris
To Top