Sant Jordi: Amor a primera passejada

El Joan i l’Anna caminaven per la Gran Via, cadascú a la seva, quan, pluf!, la geolocalització de l’aplicació de cites els va voler emparellar. Va ser un amor a primera passejada. En un article, el Joan havia llegit sobre l’existència d’una aplicació que t’ofereix xatejar amb persones amb qui t’has creuat pel carrer, sempre que tots dos ho consentin. Així és com, després d’intercanviar-se missatges durant dues o tres setmanes, va aconseguir quedar amb l’Anna. “Ens vam trobar a l’antiga estació de Ferrocarrils de la Rambla i vam anar a un antic forn de Sabadell a fer un Cacaolat. Estava nerviós, però la vaig fer riure molt. Em va acompanyar una altra vegada fins al tren i ens vam acomiadar amb un petó. I la resta és història”, resumeix. Quan el Joan diu “la resta” es refereix a 7 anys de relació, un pis compartit a Sabadell i projectes de futur amb l’Anna. Podria ser una cita de telenovel·la de tardes de TV3, entra en els paràmetres arquetípics de l’amor romàntic. Però el Joan, encara no sap ben bé per què, un dia que per sorpresa va haver de presentar l’Anna als seus pares va mentir sobre com s’havien conegut. “Quan em van preguntar, els vaig dir que havia estat en una festa de la universitat”, comenta. L’aplicació, que tant havia fet per ells, en aquell moment cau en desgràcia i es converteix en un motiu de vergonya. Per què? “Els meus pares no són uns fatxes. De fet, són bastant oberts de ment, però podrien pensar que l’aplicació servia per anar directament al llit. Són d’una altra generació, tenen més prejudicis que nosaltres”. La història dels seus pares, segons opina, és més romàntica. I com que són lectors habituals del Diari de Sabadell, em demana que a l’article canviï el seu nom i el de la seva parella. Sí, la Gran Via no és precisament el lloc més encantador de Sabadell. Hi ha centenars d’entorns més bucòlics i menys contaminants. Però es calcula que cada hora hi passen mil vehicles -22.100 diaris-, només al Taulí i als seus entorns s’hi apleguen milers de persones i és la meca de centenars de passejadors de gossos -que no en recullen la merda-. Empesos pel pessic d’atzar que envolta qualsevol bona història d’amor i amb els algoritmes de l’aplicació disposats a caçar, el Joan i l'Anna s’havien de creuar aquell dia, en aquell moment. Segur que no és una història prou romàntica?