[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
El Círcol Republicà Federal (CRF) de Sabadell l’inaugura l’any 1888 Pi i Margall, qui havia estat president de la I República espanyola i diputat per la circumscripció electoral de Sabadell. Del CRF en deien la Catedral Republicana del Vallès. Francesc Layret el dia abans de morir l’any 1920, en concret el 29 de novembre, hi fa una conferència precisament sobre Pi i Margall, data en què va morir l’any 1901.
Va ser apoteòsica la visita de Lluís Companys quan és escollit diputat a Madrid per Sabadell i és rebut amb entusiasme indescriptible un cop surt de la presó de Maó el dia 8 de gener del 1921. Uns temps en què la immunitat parlamentària era de veritat, no com ara. Balbina Pi, la gran dirigent feminista i republicana, dirà: “Ploràrem quan vam veure Companys travessar els corredors del cafè del Círcol. Per què? Perquè com a fantasma ens va venir a la memòria la sagnant tragèdia, el gran crim comès contra Francesc Layret”.
El CRF continua fins al 1939 i és tècnicament una associació amb socis propietaris del local. El local el confisca –el roba– la Falange Española y de las JONS. Hi ha testimonis fotogràfics de la visita de jerarques nazis amb l’esvàstica al braç entrant al CRF. De fet, quan entren les tropes nacionalistes espanyoles, el primer que fan és cremar la biblioteca del CRF. Al cap d’uns anys, l’edifici se’l queda l’ajuntament franquista. Aquest ho cedeix a la UAB per tal que s’hi faci una Escola de Comerç. El que és inconcebible és que quan l’Escola de Comerç, ara Estudis Empresarials, es trasllada al nou edifici del carrer d’Emprius, la UAB no ho retorna a l’Ajuntament.
Crec que és urgent que la UAB ho retorni a l’Ajuntament. En cas que a la Llei de Memòria Democràtica del Regne d’Espanya s’inclogui un apartat de retorn dels locals a aquelles entitats i partits de la II República, represaliades pel franquisme, la UAB passarà a engruixir la llista d’institucions que s’ha aprofitat d’un robatori ignominiós.
Retornar-ho seria un gest per part del rector, Javier Lafuente, que li estalviaria passar molta vergonya. De moment els llicenciats per la UAB ja ens n’està fent molta. Lafuente pot encarregar un informe al seu Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) de la mateixa UAB i efectivament li dirà en cinc minuts que tenen una propietat fruit d’un robatori infamant.
En fi, al CRF, un cop tornés a ser de la ciutat, caldria fer-hi una rehabilitació a fons, les condicions actuals són molt precàries. Caldrà buscar una solució per als Amics de l’Òpera i per a l’Orquestra Simfònica del Vallès i facilitar-los un local del nivell de la seva importància. Potser el Departament de Cultura de la Generalitat hi podria ajudar, dedicant una part de diners fora de la ciutat de Barcelona. I anem preparant un futur per al CRF que no pot ser altre que la dedicació cultural i republicana. Com deia l’editorial d’El Federal de Sabadell, 2 de maig del 1931: “Per damunt de tot, cultura. Res no quedarà de l’esforç cívic dels nostres dies sense la pressió d’un ambient que ens porti a tots pels camins més càlids de la intel·ligència”.
