Des de jove, al sabadellenc Carles Sanz (1979) l’apassionen els animals, concretament els rèptils i els amfibis. I també tot el món de l’aquariofília. Tot i que va cursar estudis de Dret, va encarrilar la seva carrera professional cap a aquest altre món, empès per les ganes de continuar-lo descobrint. Ja fa 20 anys que va obrir la botiga Tierra Exótica a la plaça de les Dones del Tèxtil, i amb el temps s’ha convertit en un referent en l’especialitat més enllà de Sabadell.
El propietari de Tierra Exótica, Carles Sanz / VICTÒRIA ROVIRA
“M’agrada des de petit, no sé ben bé per què; les circumstàncies m’hi van portar”, recorda. Personalment, va començar tenint peixos i amb el temps ha tingut rèptils i ara amfibis. El control de temperatura, d’humitat, de llum, les dietes, etc., són les qüestions tècniques amb què treballa diàriament. Sanz explica que “és un món molt particular. Com tot ofici, requereix els coneixements de cada espècie”.
Una de les coses que li agrada més del seu treball és el tracte continu amb els clients, alguns dels quals ja són de tota la vida i d’altres el coneixen a través de la venda per Internet, que li pot suposar entre el 25 i el 30% de facturació. El tracte personal el considera un luxe, en aquest cas, tractant-se de la cura d’animals als quals els seus propietaris agafen molta estima.
Aquest any, un dels peixos que té més demanda és l’ajolote. S’ha fet popular i ha atret nou públic cap a botigues com Tierra Exótica perquè ha aparegut com a avatar (imatge) del popular joc d’ordinador Minecraft. Desperta interès entre un públic jove, de 10 a 15 anys, que si no hagués sigut perquè els youtubers n’han parlat, potser no s’haurien apropat a aquest món.
Un ‘gecko leopardo’, una espècie “dòcil i que no creix gaire”, adreçada a nens, que es ven per 60 euros / VICTÒRIA ROVIRA
Principalment, en aquesta botiga sabadellenca tracten animals criats en captivitat, la majoria a Europa, tant als Països Baixos com a Alemanya. Sanz manté que si els animals “es tenen en condicions, no hi ha problema”, perquè se’ls adapta l’espai on viuen al medi que necessiten. “A vegades parlant amb gent, em diuen que els agrada més veure els animals a la natura. Totes les opinions són respectables”, afegeix. I afirma que com que no són mamífers com un gos, es tracta d’animals que no tenen capacitat cranial i “no necessiten sortir a caminar a la plaça”, sinó tenir un hàbitat preparat per a les seves necessitats.
