Les relacions entre Sabadell i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) mai havien estat tant en agenda municipal. L’arribada del grau d’Infermeria al Taulí i la futura remodelació de l’Artèxtil han de ser el pas previ per constituir el Campus de Ciències de la Vida i de la Salut. La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis (Girona, 1979), va anunciar la setmana passada que arribaran 75 places d’infermeria el curs 2022-2023. Amb ella parlem del present i del futur universitari de Sabadell.
Ha anunciat 75 places en el grau d’infermeria a Sabadell per al curs 2022-23. S’ampliarà l’oferta en els següents cursos?
És evident que necessitem més places d’infermeria. No dic que sigui en el proper any, però ho haurem de fer. De moment, hem d’assumir aquest increment de places d’infermeria, que era molt necessari per al país i ens el demanaven tant el sector com els col·legis professionals. Anirem a poc a poc i amb bona lletra: assumint les noves places sense que això vagi en detriment de la qualitat.
La ràtio d’infermeres a Catalunya segueix per sota dels estàndards europeus.
Catalunya té sis infermeres per cada 1.000 habitants, i en canvi a Europa la relació és de 8,8. De moment, hem fet una aposta, un gran esforç de país, per tenir unes 600 places més. Aquest procés té unes implicacions importants i, en el cas de Sabadell, servirà perquè la Unitat Docent del Taulí agafi categoria.
Quina valoració fa del Campus de Ciències de la Vida i de la Salut plantejat a quatre bandes entre el Taulí, l’Esdi, la UAB i l’Ajuntament. Té un cost estimat de 30 milions d’euros, ho veu factible?
El Campus és important per a Sabadell, pel nombre d’habitants i la capacitat que té la ciutat. [L’anunci a quatre bandes] demostra que hi ha una robustesa institucional, capacitat per arribar a acords, trobar consensos i tirar endavant nous projectes. Pel que fa a l’aspecte econòmic, volem augmentar els pressupostos de les universitats, també la UAB, perquè pugui tirar endavant accions com aquesta.
L’Ajuntament i la UAB estan negociant com finançar la reforma de l’Artèxtil, que seria la peça central del futur Campus. El cost està previst en uns 6 milions d’euros. Com creu que s’ha de finançar?
No em pertoca pronunciar-me sobre això. Hi ha un principi universal d’autonomia de les universitats. En aquest sentit, el rector Lafuente demostra tenir un projecte molt clar i compromès amb la societat.
És cert que el seu departament no decideix quines actuacions ha de fer la UAB, però s’encarrega de finançar-la. És a dir, dels diners que fan possible aquestes noves inversions.
Des del Departament de Recerca i Universitats hem realitzat un pla d’infraestructures universitàries perquè els centres puguin realitzar els seus projectes. Abans s’hi destinaven 10 milions d’euros i enguany ho hem incrementat a 36 milions a tot Catalunya. En el cas de la UAB, són 6,7 milions, el 18,5% del total, per fer noves inversions. Som conscients que l’Autònoma té un paper important pel nombre d’estudiants i per la seva potència investigadora. La setmana passada, el Consell Europeu d’Investigació –ERC Research– va atorgar finançament a set projectes catalans, dels quals tres són a la UAB.
L’Ajuntament planteja fer una residència d’estudiants al costat del Campus Sabadell de la UAB. Actualment, hi ha 1164 estudiants. Creu que hi ha demanda suficient?
La residència és necessària si es té en compte que una part dels estudiants poden venir de fora de Sabadell i de la comarca. El concepte de ciutat universitària és positiu per a Sabadell. Va a favor del conjunt de la ciutadania i dels estudiants, de la universitat i de la ciutat.
Parlem de la transmissió del coneixement i de la recerca a la indústria. És una qüestió d’interès per al teixit empresarial de la ciutat i del Vallès. Què estan fent en aquest sentit?
No n’hi ha prou amb fer recerca, l’hem de fer arribar a la societat i fer que serveixi en la millora del dia a dia. En això hi té molt a veure la indústria, amb les patents i altres projectes vinculats al sector. Hem creat una direcció general específica de transferència del coneixement, i vam impulsar els fons FITA per ajudar les empreses tecnològiques universitàries i donar més múscul al sector industrial vertebrant el territori. Què vull dir amb això? Que Catalunya és industrial i ho hem de reforçar. Ho hem vist clar amb la pandèmia.
La inversió en Recerca i Desenvolupament a Catalunya està molt per sota de la mitjana europea.
És cert que la Generalitat ha d’augmentar la despesa en recerca pública, d’alguna manera considero que estem en uns nivells de millora però satisfactoris (0,64% del PIB en comparació amb el 0,78% europeu). Ens hem marcat l’objectiu d’arribar al 2,12% del PIB en inversió en recerca aquesta legislatura. En els pressupostos del 2022, s’ha incrementat un 43% fins a arribar als 292 milions d’euros. El que ens falta és inversió del món privat per poder fer un salt i estar en els nivells de la Unió Europea (0,97% a Catalunya, 1,54% en el conjunt dels 27). Si pivotem sobre la indústria i el turisme, i també el coneixement, generarem llocs de feina de qualitat, una societat de progrés i que innova.
El juliol passat es va presentar el Hub Aeronàutic de Sabadell, una iniciativa conjunta entre l’Ajuntament de Sabadell, la UPC, el Consorci de la Zona Franca i Aena al voltant de la recerca, el coneixement i la formació aeronàutica. Hi ha interès de la Generalitat per formar-ne part també? Preveuen adherir-s’hi?
El que dic, ho faig, i per això vull ser prudent. Estudiarem si podem col·laborar d’alguna manera i haurem d’acabar de veure com es desenvolupa el projecte. El sector aeronàutic genera uns 5.000 llocs de treball aproximadament. I és un àmbit de futur, que és estratègic per al país.
En termes polítics, li he de preguntar pels acords entre el PSC i Junts en l’àmbit local. Després de l’escàndol de l’espionatge, en quina situació queda la governabilitat a la Diputació i els pactes municipals entre socialistes i juntaires com el de Sabadell?
Sempre ho he dit i no és nou: la gent de Junts volem acords amb els partits independentistes i volem guanyar eleccions, com esperem que passi a Sabadell. Els pactes amb el PSC no són l’escenari desitjable per a Junts, però això no ens defuig l’estima i la responsabilitat per seguir treballant en el dia a dia de les nostres ciutats, com s’ha fet aquí a Sabadell. Qui té la responsabilitat nacional i internacional de respondre sobre l’espionatge és el PSOE i el PSC. Així i tot, davant d’aquesta situació lamentable i excepcional, no podem demanar a algú que treballa a peu de carrer a les nostres ciutats que ho deixi de fer.
A la ciutat parteixen de tres regidors i ser la cinquena força política. Quines són les seves expectatives a Sabadell? Quina opinió té de l’alcaldable, Lluís Matas?
És una persona que estima la ciutat, que té Sabadell al cap, i això es nota. Des de la seva posició de regidor està incidint en qüestions que necessita la ciutat. Representa un Sabadell inclusiu, respectuós amb el medi ambient, que potencia la indústria i el coneixement. A banda, hem pogut veure la seva capacitat d’influència amb aquesta presència del Govern de la Generalitat a la ciutat darrerament. Li desitjo la màxima sort possible.
Fotografies: Victòria Rovira
