“Impensable”. Parlar d’un nou edifici per al Museu d’Art és impensable en l’any que resta abans no s’esgoti l’actual mandat. Així ho sosté el regidor Carles de la Rosa. “No tenim els diners. Però tot i que els tinguéssim, seria impossible en tempos administratius”, explica, pel qual creu que un projecte tan important s’hauria d’arrencar a l’inici d’una legislatura i amb un equip de Govern acabat de constituir.
Ara bé, apunta De la Rosa, altres punts del manifest sí que són, factibles, al seu parer, dins el que queda de legislatura. I és que el regidor assumeix que el Museu d’Art “necessita una revisió”, amb la qual “es revitalitzi”.
També assumeix les limitacions de l’actual edifici: “Falten parets per penjar quadres”, reconeix. “No hi ha prou espai per exposar la col·lecció del fons propi i alhora fer exposició de tots els artistes actuals”.
La ubicació sembla ser, ara per ara, la principal reivindicació dels artistes. I de rebot, el finançament que implicaria, és clar. Assumpció Oristrell ho resumeix així: “La Casa Turull no és un espai adequat. Es necessiten espais diferents, on es puguin fer instal·lacions, audiovisuals amb cara i ulls…”.
Quina és la proposta? “Aprofitar una nau industrial, de les que Sabadell en té tantes. Realment, el que necessites 4 parets i un espai diàfan, no seria tan car econòmicament”, enraona.
De fet, l’esborrany del Pla de Museus de l’any 2019 recollia la possibilitat de traslladar-lo a l’edifici –en ruïnes– del Vapor Turull (al pàrquing de la Creueta) .
Una altra reivindicació dels artistes és una millora en la política de comunicació. Fins i tot en la façana. “Ningú sap que hi ha un museu allà. Hauria de tenir una mica de propaganda a fora, com tots els museus del món, que tenen penjat algun cartell de dalt a baix anunciant l’exposició que tenen en aquell moment”, sosté Oristrell.
Una altra reivindicació és la renovació periòdica de la direcció, mitjançant la convocatòria de concurs públic amb un jurat i per un temps determinat (com ara 4 anys). El regidor diu que escoltarà la proposta i que no li sembla forassenyada, però assegura que és un mètode de treball que la regidoria no té desenvolupat ara mateix.
Oristrell, per la seva banda, creu que tampoc caldria inventar-se gran cosa. “El CCCB, Granollers, Girona… Tost els museus obren concurs i guanya el projecte més vàlid”, explica.
