[Per Josep Mercadé, periodista]
Una prèvia. L’espionatge a persones i a institucions és un fet molt greu que mereix tota mena de crítiques, rebuig, i, un cop descobert o denunciat, cal que els responsables donin explicacions i que la justícia també faciliti empara. Dit això, no teniu una sensació de saturació al voltant d’aquesta qüestió? Creieu que els tribunals condemnaran algú? Esteu segurs que el Catalangate provocarà un daltabaix al govern de l’Estat?
La resposta a totes aquestes qüestions les deixo per a cadascú. El que sí que podem constatar és que assistim a una mena de partida d’escacs en què hi ha més de dues parts en joc. S’observen interessos contraposats a totes bandes i, quan això passa, el resultat final acostuma a ser més aviat incert.
Des de Catalunya es manté l’esperança que un rebombori d’aquesta magnitud pugui fer trontollar el govern d’Espanya i afavorir que aquest acabi cedint a les demandes de l’independentisme. Segurament els propers dies assistirem a un veritable pols amb el govern de Madrid. Aquest, molt probablement, haurà de fer concessions que no satisfaran a tothom i que, és possible, acabi provocant més distanciament a l’independentisme.
Demanar que les instàncies judicials es pronunciïn en contra d’aquestes pràctiques d’espionatge a persones que no estan acusades de res, amb la que està caient, és del tot incongruent.
Resulta, però, que això d’espiar és més vell que l’anar a peu, ja que tots els governs del món disposen de serveis d’intel·ligència, vaja, d’espionatge. Encara que sembli una frivolitat, a les pel·lícules de l’agent 007 hem vist l’evolució de les tècniques d’espionatge. Probablement, si ara en fessin una nova versió, haurien d’incorporar el Pegasus i qui sap si ens presentarien una cosa encara molt més sofisticada.
Les denúncies contra el govern per les accions del CNI no arriben en un moment especialment dolç. Tot i que l’ocupació s’ha recuperat, la situació econòmica, agreujada per la conjuntura internacional de la invasió russa a Ucraïna, és més delicada que mai. Per tant, la feina a fer és molta i en tots els àmbits. Una mirada més global fa que l’espionatge del Catalangate esdevingui una qüestió que pot acabar enquistada sense una solució efectiva.
D’altra banda, hi ha el risc de saturació mediàtica per aquesta qüestió. Si això passa, el resultat serà més aviat a la inversa del que alguns pretenen. Tot i que pugui semblar demagògia, la realitat que tenim és prou complexa i intentar simplificar-la entre bons i dolents no sé si és la millor solució per poder ser més crítics.
