A principis del pròxim mes de juliol, farà un any de l’escenificació de l’acord a quatre bandes –Aena, Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Aeroespacial de Terrassa (UPC), Consorci de la Zona Franca i Ajuntament de Sabadell– per a la creació d’un hub aeronàutic a l’Aeroport de Sabadell. L’objectiu? Convertir-se en un pol de referència de l’àmbit aeronàutic, diversificant els actius actuals, amb l’arribada d’empreses d’innovació, investigació i ampliant l’oferta formativa, com a pilars fonamentals.
Però, ara com ara, aquell acord entre els quatre actors sotasignats encara no s’ha pogut plasmar amb l’arribada d’empreses ni amb l’ampliació de l’oferta formativa, entre altres. Consultats per Diari de Sabadell, Aena, Ajuntament i UPC es limiten a explicar que estan en converses, però que no hi ha cap “novetat”, deu mesos després de l’acte celebrat a l’hangar del Museu Aeronàutic de Catalunya.
”De la darrera reunió que en tenim constància des de la Cambra de Comerç és del passat 21 de setembre. En aquest grup de seguiment no hi hem estat convidats i desconec com volen omplir d’activitat l’Aeroport si no es compta amb el teixit empresarial i econòmic”, afirma el president de la Cambra de Comerç Ramon Alberich, qui recorda que des del passat 2 de juliol del 2021 va demanar-ne l’adhesió, mentre lamenta l’absència, també, de la Universitat Autònoma de Barcelona: “El protocol ja va néixer amb mancances, quan no es convida a l’Autònoma, que en el seu campus de Sabadell té un grau de gestió aeronàutica”, critica.
Des de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya, a través del seu president Daniel González –alhora vicepresident de l’Aeroclub–, es reconeix que “la creació d’aquesta estructura –hub– va néixer per donar resposta a la iniciativa privada, però el que ha faltat és la iniciativa privada, però no s’està de braços plegats. Entenc que en altres sectors estiguin neguitosos, però a l’aviació ja estem acostumats a la lentitud dels processos”.
Un dels frens que podrien explicar aquesta tardança en l’arribada de noves empreses, i que necessita un canvi en les condicions dels contractes, rau en la política de concessions d’Aena en l’adjudicació d’hangars i la posterior renovació dels acords a empreses de l’Aeroport: “Fins al mes passat el meu hangar va estar en subhasta. Si arriba un actor privat i posa més diners, jo haig de marxar de l’Aeroport i així és molt complicat invertir si saps que pots anar al carrer”, explica el gerent de Futurhangars SL, Toni Sánchez, amb presència a l’aeròdrom des de fa més d’una dècada.
Una opinió compartida des d’Heliswiss Ibérica, qui després de rebre l’aprovació com a service center d’Airbus Helicòpters, veu amb preocupació l’ampliació de les seves instal·lacions en un futur a llarg termini: “Es donen contractes de lloguer de les instal·lacions a cinc anys vista. És molt difícil que una empresa vulgui fer una aposta estratègica a l’Aeroport tenint aquesta inseguretat”, explica Xavier Domingo director general d’Heliswiss Ibérica, una de les empreses més importants del món en el manteniment d’helicòpters.
Sobre aquesta problemàtica, Alberich afegeix que “és conegut que les empreses instal·lades a l’Aeroport demanen millor tracte i millors condicions. I això forma part del problema. Si es veiés l’Aeroport amb tot el seu potencial, potser podríem cridar més l’atenció, però desgraciadament Aena és una empresa estatal de caràcter semipúblic. Cal fer una defensa de l’Aeroport a les institucions de l’Estat. Si suméssim tots, la pressió seria més gran i potser els resultats serien millors”, lamenta el president de la Cambra.
No obstant això, la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell, Mar Molina, afirma que “estem treballant en l’atracció d’empreses relacionades amb l’aeronàutica i en la recerca d’un espai físic per ubicar-hi el hub”, així com en canvis urbanístics a l’entorn de l’aeroport i l’estació de Rodalies.
Aviació corporativa
En la missió de diversificar l’activitat econòmica de l’Aeroport, i entre altres propostes, des del Centre Metal·lúrgic i la Cambra de Comerç coincideixen en el potencial de l’aviació corporativa, per d’aquesta manera atraure tràfic de gran nivell i no centrar-se en la “quantitat, sinó en la qualitat”, explica Alberich. Per la seva part, Alicia Bosch afegeix que “descongestionaríem Barcelona i ens donaria mobilitat de persones”.
En la mateixa línia, Bosch advoca per “treballar de la mà” amb els centres tecnològics de la zona en desenvolupament i sostenibilitat: “Per què no parlar de sostenibilitat en el món aeronàutic? O en la construcció i d’aeronaus? Seria bo que de les paraules es passessin als fets i no es perdés de vista els temes de formació, des de tots els punts de vista”. Sobre un d’aquests pilars, des del Gremi de Fabricants, a través de la secretària general, Núria Aymerich, qui es mostra optimista en el futur d’aquest acord, aposten pel binomi UPC i UAB per nodrir Sabadell “de formació de rigor en el sector aeronàutic, amb graus, màsters i postgraus. Quan parlem d’Indústria 4.0, aquí hi hem de trobar tecnologia i digitalització. Hem de ser referents en la formació de persones en aquest hub”.
El projecte del polígon Sud-Oest, un atractiu més
La construcció del futur Portal Sud, el polígon Sud-Oest i el hub aeronàutic converteixen la zona sud de la ciutat en un espai estratègic, encara per desenvolupar, per al creixement de la ciutat, i que des de l’Ajuntament, a través de la regidora d’urbanisme, “s’està treballant en la proposta de transformació urbanística dels entorns de l’estació del Sud, nord de l’Aeroport i façana de la Gran Via”.
El pròxim juliol, en el marc de l’anunci de la creació del hub aeronàutic, el Gremi de Fabricants va presentar un projecte per potenciar l’arribada d’empreses i convertir-se en un centre de captació empresarial al polígon Sud-Oest, a tocar del hub aeronàutic: “és una àrea estratègica de ciutat. Dignifica un accés a la ciutat amb infinites possibilitats, com la creació de llocs de treball, serveis, i tot allò que ajudi a fer millor la vida de les persones”, explica la secretària general del Gremi, Núria Aymerich.
En la mateixa línia, i en consonància amb la posada en escena sobre l’Aeroport del hub aeronàutic, afegeix que “en el moment que ‘engeguem’ aquesta àrea urbanística, l’entorn es va contagiant d’aquesta qualitat d’ocupació, d’un treball de valor afegit, que millora la qualitat de vida i donem oportunitats de treball als sabadellencs que surten massivament de la ciutat per treballar”.
Un miler d’habitatges
Segons l’estudi sabadellenc Efa Arquitectes –liderat per Eduard Fenoy–, va estimar que, més enllà de la creació d’un nou pol empresarial d’indústries sostenibles, comerç i serveis, es podrien arribar a construir fins a 1.000 habitatges i a la generació de fins a sis hectàrees de zones verdes: “Si a Sabadell construïm i fomentem infraestructures de creació de coneixement, aquestes transfereixen el seu coneixement al món empresarial”.
