La discriminació dels homosexuals a l’alemanya nazi va centrar aquest dijous la segona sessió del cicle Temps de barbàrie (ahir, avui?) a càrrec del filòleg i expert sabadellenc en l’holocaust David Serrano a la Fundació Bosch i Cardellach.
David Serrano, durant la conferència a la Bosch i Cardellach / VICTÒRIA ROVIRA
Serrano va explicar el periple que durant dècades va viure aquest col·lectiu que, com va assenyalar, va ser el primer a ser rebutjat pel règim d’Adolf Hitler. “Quan Hitler puja al poder, abans d’anar contra els jueus, en dues setmanes els homosexuals estan fora de la llei”, explica Serrano. Però la discriminació cap a aquestes persones no va néixer amb el nazisme, va afegir, sinó que té reminiscències protestants. Quan el 1871 s’unifiquen els estats independents d’Alemanya, ja es comencen a establir lleis que restringeixen els homosexuals, sempre “sota l’estigma de ser degenerats”.
La persecució es va centrar contra els homes, perquè són els que tenien vida pública i formaven part de clubs com El Dorado, entitats i associacions. Estaven fitxats i pels nazis va ser molt fàcil perseguir-los. Es calcula que uns 15.000 homosexuals van acabar en camps de concentració i a 50.000 se’ls va obrir un procediment penal. En canvi, com que el règim de Hitler volia duplicar la població ària en 15 anys i les dones no tenien tanta presència pública perquè no sortien de casa, hi havia la norma no escrita que “mentre procreeu farem veure que no passa res”, segons David Serrano, en referència a les lesbianes.
L’expert en l’holocaust va assenyalar que el règim nazi va assenyalar el col·lectiu homosexual amb un llaç groc primer, sinó amb el número 175 -en referència a l’article 175 que considerava delicte tenir relacions homosexuals-, amb una A i, en els darrers anys, amb un triangle rosa. Tanmateix, la discriminació que va patir aquest col·lectiu va fer que hi haguéssin molt pocs testimonis i no quedin pràcticament registres de les persones perseguides.
