La piscina d’onades anunciada a Sabadell ha suscitat tota mena d’opinions, entre partidaris i detractors. Es tracta d’un projecte anomenat SurfCity que vol ser una instal·lació de tecnificació de la pràctica de surf tant per a la iniciació i aprenentatge com de perfeccionament. La part principal de l’equipament, una piscina, tindria 135 metres de llarg i uns 35 metres d’amplada i estaria situada al terreny que hi ha entre el riu Ripoll i la Pista Coberta d’Atletisme, al costat de la Bassa de Sant Oleguer. La proposta preveu una inversió de 14 milions d’euros i que es construeixi en un terreny cedit per l’Ajuntament, durant 40 anys, per un cànon d’aproximadament 41.700 euros anuals -1.640.000 euros en total-.
El terreny on es vol ubicar el SurfCity / LLUÍS FRANCO
A quin terreny es vol construir la piscina?
El projecte està previst al terreny que hi ha entre el riu Ripoll i la Pista Coberta. Es tracta de 24.885 metres quadrats (3 hectàrees) propietat de l’Ajuntament des que el va comprar fa 63 anys, segons fonts municipals. Des del 1993 està qualificat d’equipament esportiu-recreatiu, la qual cosa delimita les possibilitats del que s’hi pot fer. Mai abans hi havia hagut cap altra activitat que no fos d’horta. “La ciutat guanya activitat, ser referents en la pràctica esportiva (com ho són la resta d’equipaments esportius de l’entorn) i guanya que es generin llocs de treball i activitat econòmica”, argumenta la regidora de Desenvolupament Urbà, Mar Molina.
Hi podria anar alguna activitat?
Al llarg de les darreres setmanes, diversos partits polítics i entitats s’han mostrat en contra de la piscina d’onades i s’ha constituït la plataforma Stop SurfCity. Però en aquest espai, si es decideix fer-hi alguna cosa, només hi pot anar un equipament esportiu. Canviar-ho requeriria fer una modificació del Pla General d’Ordenació “molt ben justificada”, segons el Govern municipal. Un terreny qualificat d’esportiu no es pot eliminar i s’hauria de traslladar aquesta reserva d’espai a un altre lloc de la ciutat i, tenint la Bassa i la Pista a tocar, el consistori veu difícil que s’hagués pogut justificar el canvi, que l’ha d’aprovar la Comissió d’Urbanisme de la província de Barcelona de la Generalitat.
L’exalcalde i exresponsable d’Urbanisme en l’anterior govern quadripartit, Maties Serracant, contrari al projecte, admet que en el darrer mandat “no vam canviar els usos perquè no era una prioritat en aquell moment”. I considera que les decisions s’han de prendre en el moment que es plantegen. Des del seu punt de vista com a geògraf, però, en aquests moments “pots justificar adequadament que no hi ha la necessitat prevista com es va preveure el 1993” i es podria, doncs, canviar l’ús del terreny perquè no s’hi fes aquest projecte. L’Ajuntament defensa que tenint avui dia el terreny aquesta condició, qualsevol proposta podia ser presentada si complia els requisits.
S’havien plantejat altres propostes?
Serracant assegura que a la taula del Govern quadripartit havien arribat algunes idees per aquest mateix espai, com un camp de criquet, però “cap de sòlida o que es desenvolupés prou com per dir-li proposta”. L’actual govern ha descartat projectes en altres llocs per no adequar-se a les característiques que es plantegen per donar un nou impuls al riu Ripoll, com un kàrting, una start-up tecnològica i centre de formació per adults.
És una proposta elitista, o per a tots els públics?
El cost de l’entrada oscil·larà entre 30 i 50 euros, assegura el promotor. Al Regne Unit, The Wave (Bristol) ofereix una proposta molt similar a preus que van dels 40 als 55 pounds. La piscina prevista a Sabadell farà 135 metres de llarg, mentre que la britànica en té 180. Arreu del món, l’empresa WaveGarden té sis piscines d’onades. En el cas del SurfCity de Sabadell, els inversors preveuen arribar a uns 160.000 usuaris cada any, incloent-hi el restaurant i el gimnàs que hi haurà. D’aquesta xifra, 65.000 serien practicants de l’esport.
Quin cost té el projecte per a la ciutat?
L’Ajuntament de Sabadell assegura que “no comporta cap cost per la ciutat”. Al contrari, el consistori defensa els beneficis directes (cànon per cessió de l’espai) i indirectes (a l’entorn) que generarà previsiblement aquest projecte.
Què passaria si l’empresa fes fallida?
En el supòsit que l’empresa promotora de la piscina d’onades fes fallida, l’advocat especialista en dret administratiu i urbanístic Albert Bernadí explica que “l’activitat cessaria, però es podria reprendre, ja fos per mitjà d’explotació directa per part de l’Ajuntament, o més probablement de forma indirecta per part d’un tercer”. I Bernadí apunta que també es podrien iniciar els tràmits per canviar l’ús del terreny per assignar-ne un altre dels admesos pel planejament urbanístic. Fonts municipals expliquen que l’Ajuntament “rescataria la concessió, confiscaria la fiança i podria optar per treure a concurs la gestió de la instal·lació per part d’altres operadors”.
Què s’hi podria fer si es deixés el projecte a mitges?
L’Ajuntament explica que, en aquest supòsit, caldria tramitar una nova concessió “sempre i quan fos compatible amb la qualificació urbanística del terreny”.
En aquest supòsit, es podria enderrocar la construcció o integrar-la a la Bassa?
El Govern contempla les dues opcions, tot i que veu “més lògica” la segona, que suposaria configurar un gran complex esportiu i lúdic aquàtic.
La qüestió ambiental centra el debat
Entitats de defensa de la natura s’han mostrat contràries des d’un primer moment al projecte SurfCity. Creuen que la seva instal·lació a la llera del riu Ripoll suposa una amenaça a la biodiversitat i lluitaran per aturar-lo perquè el futur de l’entorn fluvial passa, al seu parer, per la recuperació de la flora i la fauna i l’ús de les instal·lacions que ja estan construïdes, moltes de les quals en desús o abandonades.
L’entitat degana de la ciutat en aquesta matèria, l’Adenc, denuncia que l’Ajuntament ha fet “tres moviments amb un ordre poc honest” a l’hora de donar a conèixer el SurfCity, en paraules del president de l’entitat, Joan Carles Sallas. “La construcció té un gran impacte ambiental”, denuncia el sabadellenc, perquè en el punt on es vol fer “hi ha un conjunt d’espècies d’amfibis, rèptils i aus que deixaran d’utilitzar aquella zona”. En aquest punt, també cal tenir en compte aspectes de contaminació acústica i lumínica, segons els ecologistes.
Per la seva part, l’Ajuntament afirma que “no afectarà la biodiversitat de cap manera, i si afectés en cap cas s’autoritzaria”. El consistori manté que la piscina d’onades s’ubicarà al costat d’altres instal·lacions ja existents -la pista coberta i la Bassa- i, igualment, “s’imposaran un seguit de condicions ambientals d’obligatori compliment per tal de garantir la nul·la afectació sobre la biodiversitat del Ripoll”.
Recuperar el patrimoni existent
El Govern de Marta Farrés vol permetre que al Ripoll s’instal·lin empreses relacionades amb l’oci diürn i el lleure; també restaurants, espais culturals, educatius i companyies emergents sostenibles. Veus com les de Sallas, l’exalcalde Maties Serracant o l’Associació d’Amics en Defensa del Ripoll veuen amb millors ulls que el futur del Ripoll passi per la recuperació de les instal·lacions i el patrimoni ja existent.
La historiadora i presidenta de l’Associació d’Amics del Ripoll, Mercè Argemí, creu que cal “recuperar el patrimoni que tenim per posar-hi activitats sostenibles, amables amb el riu, la gent i de cara als barris”. Argemí pensa en recuperar obres emblemàtiques com els molins d’en Torrella i d’en Mornau, la Séquia Monar i altres indústries abandonades o en desús.
Des de l’Adenc creuen que falta una acció que faci de locomotora i n’arrossegui d’altres. Joan Carles Sallas pensa, per exemple, en oferir el molí d’en Mornau, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) o a l’Institut Català de Paleontologia com a magatzem de les seves obres, la qual cosa creu que ajudaria a atraure altres iniciatives al Ripoll.
Una qüestió que sobrevola el debat és el paper de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Segons l’Ajuntament, ha donat el vistiplau a l’avantprojecte presentat. Per poder-lo dur a terme s’ha de pujar el nivell “d’una petita part que actualment és inundable”, apunta el consistori. S’ha d’apujar el nivell un metre i mig, cosa que es preveu fer traient terra de la part on sobra que és la més propera a la Pista Coberta d’Atletisme.
El SurfCity preveu utilitzar aigua de la mina de Can Quadres i de la canonada procedent de la depuradora. El 100% de l’electricitat serà d’energies renovables; i la meitat serà autoproduïda a les instal·lacions.
També sobrevola totes les opinions l’accessibilitat a tot el recorregut del riu. Una qüestió cabdal, consideren les diferents parts, per poder acostar les persones a peu o amb bicicleta a l’entorn del riu Ripoll.
Canvis en el projecte de SurfCity, la piscina d’onades de Sabadell
