[Per Joan Marcet, professor de Dret Constitucional]
En els darrers mesos hem pogut comprovar un notable increment de l’obra pública a la nostra ciutat. Si consultem el web de l’Ajuntament o recorrem la trama urbana podem tenir una aproximació al conjunt d’obres que s’estan duent a terme: de la plaça de la Fuensanta al Portal Sud, del Parc del Nord al Parc de les Aigües o, ben aviat, la plaça del Treball, són obres que s’estan executant o han estat recentment apovades pel consistori.
En les darreres setmanes a més han coincidit al centre de la ciutat tres obres prou importants: la fase final de la pacificació del carrer Indústria; la urbanització definitiva del Passeig de la Plaça Major; i l’arranjament del ferm dels carrers Sant Joan i Dr. Puig, que ho necessitaven de feia temps. Tres obres en un espai urbà reduït i proper entre si i que afecte els veïns, la mobilitat, i la ciutadania en general en produir-se al bell mig de la ciutat.
La realització d’obres en l’espai públic per part de l’Administració municipal sempre ha comportat reflexions pràctiques i polítiques. D’una banda l’impacte de les obres sobre els veïns i el conjunt de la ciutadania. De l’altra l’oportunitat temporal d’aquestes obres.
La realització d’obres en el nostre entorn sempre ens afecta i, normalment, ens produeix cert destorb o algunes incomoditats. El soroll, la pols o la brutícia, les dificultats o impediments per transitar, encara que siguin temporals, ens molesten. Però si l’obra que es realitza és necessària, està raonada i ha de millorar l’espai públic on ens movem o transitem valen la pena les incomoditats passatgeres. En una publicació de l’Ajuntament de Barcelona de principis dels noranta, coordinada per la pedagoga Marta Mata, i sota el títol de “Civisme i urbanitat”, s’afirma: “Les obres al carrer són una molèstia quan es fan i un benefici demà”. Sembla un aforisme encertat i lògic. Allò que avui ens pot representar un enuig o una nosa o, fins i tot, un perjudici si hi tenim un negoci o una activitat exterior, hem de pensar que quan acabi ha se ser beneficiós per a tothom i profitós per l’entorn veïnal. Segurament si ho pensem en aquesta perspectiva, la molèstia es fa més suportable.
Qüestió diferent és la crítica que sovint es realitza sobre el moment de realització de l’obra pública. És habitual escoltar o llegir expresions crítiques amb la temporalitat de les obres públiques. Si oblidem que tota obra, pública o privada, necessita un temps de planificació, tramitació i execució pràctica, és fàcil caure en la demagògia que les obres es produeixen o s’acceleren quan s’acosten noves eleccions per tal de visibilitzar-les millor i més a prop de la propera contesa electoral. Però aquesta crítica que veiem i escoltem des de fa ja algunes setmanes a Barcelona ( sobre les controvertides “super-illes”) o a Sabadell ( especialment sobre les citades obres al centre), es realitza a més d’un any vista de les properes eleccions municipals, i perd així tota credibilitat. Altrament els Ajuntaments, i per extensió la resta d’Administracions públiques, tindrien un mandat molt més curt del que ja tenen, doncs al darrer any o any i mig no podrien realitzar cap tipus d’obra o projecte si no volen ser titllats d’electoralistes. El mandat municipal és a casa nostra de quatre anys, més curt que el d’altres països del nostre entorn, i s’ha de poder completar en tota la seva extensió. Són quatre anys per decidir, planificar i executar projectes i compromisos contrets amb la ciutadania. La temporalitat depèn de la complexitat de cada projecte i de les possibilitats pressupostàries de cada moment.
Les molèsties per les obres són normalment inevitables i cal pensar que un cop acabades hauran millorat el nostre entorn urbà. La crítica absurda que aquestes obres s’estan realitzant ara per una proximitat electoral encara inexistent, només mostren el desconeixement d’allò que es critica. Des de l’oposició política o ciutadana al govern municipal es pot criticar l’encert del projecte o de l’obra que es realitza, però sembla poc creïble i injustificable la crítica per l’oportunitat temporal.
