[Nani Valero, regidora de la Crida per Sabadell, i Noemí Isas, professora d’educació infantil]
Tot just ara han finalitzat les inscripcions a les escoles bressol de Sabadell per al curs vinent. Les famílies que tenen canalla petita fa temps que visiten, valoren, pensen o es pregunten: a partir de setembre a quina escola bressol podré portar el meu fill o filla?
Ben segur que se n’ha plantejat moltes més preguntes, han valorat criteris i condicionants diversos davant les opcions a considerar. Optar per l’escola del barri, o la que estigui propera a casa dels avis o de camí en el trajecte cap a la feina? Anem a la jornada de portes obertes i visitem les instal·lacions, els espais, la cuina.
Com és el projecte educatiu i l’equip de professionals del centre? Quines són les opcions d’horaris i què ens costarà tenint en compte si necessitem serveis complementaris d’acollida o menjador? Calculem i sumem els possibles rebuts de materials i preveiem les peces de roba, bates, bosses, bolquers, tot per començar al setembre el periple de la nova escolarització.
Una pregunta i molts dubtes que es podrien reduir en bona part si d’entrada l’etapa 0-3 fos veritablement concebuda i reconeguda com a etapa educativa fonamental per al desenvolupament cognitiu i relacional de la infància, més enllà veure-la com a resposta a les necessitats de conciliació familiar, però bé. Arribats a aquest punt, entra en joc l’angoixa i el neguit per saber si tindrà plaça o no a l’escola triada i anar fent passes en l’itinerari educatiu de camí cap a l’escola dels grans.
El valor d’aquesta primera etapa educativa va més enllà de les necessitats de conciliació familiar. Comptem amb el fet que les mestres i educadores aporten formació i vocació, capacitat innovadora i una ferma convicció que cal avançar per integrar aquesta etapa dins d’un model educatiu global. Un model que s’adapti a una societat molt més heterogènia i, per tant, que adopti totes les mesures per ser inclusiu i menys segregador des del primer contacte amb l’entorn educatiu. Un repte que, malgrat la discriminació que rep el col·lectiu de mestres d’escola bressol, en comparació amb altres col·lectius del sistema educatiu –hores de dedicació als infants, hores de preparació, formació, calendari lectiu, sou…–, és un col·lectiu que se segueix formant, que investiga, que construeix xarxes de prevenció i coordinació amb els serveis socials, els CAPs, els centres escolars veïns i altres serveis que atenen la petita infància.
Se’ns presenta el repte d’aconseguir el mateix que amb la resta de l’oferta pública de la ciutat. I és que, des de fa anys, es planteja l’escola bressol com l’oportunitat dels infants per descobrir l’entorn proper a partir de la pròpia experiència i la relació amb els altres, fonamentalment a partir del joc lliure i les activitats de la vida quotidiana. Als centres 0-3, l’infant és el protagonista del seu desenvolupament, i els espais, els temps i les activitats es dissenyen i s’adeqüen a les seves necessitats reals i no a uns estàndards del nivell preconcebuts.
Tenim molts motius per emmirallar-nos en les escoles bressol públiques de municipis propers. Alguns han fet passes decidides cap a la gestió directa. D’entrada, perquè el model d’escola bressol s’ha construït des de la reivindicació de la ciutadania, des del treball cooperatiu, des d’una mirada amb perspectiva de gènere i s’ha anat consolidant a partir d’un fort impuls de l’Administració i per la pressió continuada del col·lectiu i les seves famílies. Les escoles bressol públiques, malgrat estar greument ferides per les retallades històriques de les aportacions de la Generalitat, podrien i haurien de ser un dels fars del canvi que des del sector es demana.
Perquè parlar de valor educatiu suposa començar a preocupar-se de quines són les condicions en què esdesenvolupa la tasca educativa. Això vol dir parlar del cost mitjà d’infant i abordar quina inversió pública es fa i quins són els mecanismes per no deixar ningú enrere, des d’una perspectiva d’equitat, de protecció i inclusió.
Nota de l’editor: El D.S.obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
