[Per Joan Reixach, emprenedor]
Fa pocs dies vaig coincidir amb un emprenedor que em va venir a dir quelcom semblant que la seva empresa tenia poca rellevància. Ell considera que tenir tres treballadors contractats i cinc més a temps parcial és poc. El vaig respondre amb una senzilla reflexió: “Si a Catalunya tinguéssim un milió de microempresaris com tu, estaríem parlant de tres milions de llocs de treballs i cinc milions de treballs temporals, et sembla poc? Amb aquesta simple regla de tres li vaig demostrar entre altres coses com la societat té de minimitzada a la figura del petit empresari, a la vegada com aquests mateixos es poden arribar a menystenir tant. Segurament, la poca presència d’aquests perfils a llocs estratègics com són l’educació o la direcció política fa que les potencialitats d’aquest tipus de professionals quedin amagades i segurament esvaïdes les oportunitats que podrien generar.
Segons l’OCDE “els emprenedors són aquelles persones (propietaris d’empreses) que persegueixen la generació de valor a través de la creació o de l’expansió d’activitat econòmica, identificant i explotant nous productes, processos o mercats”. Al meu parer els que creen tenen un plus més de valor envers els altres.
Com a cas pràctic vull exposar la meva petita experiència professional com a editor de jocs educatius fets a Sabadell, ciutat que temps ençà va liderar aquest sector i, concretament, parlant dels professionals que participen en la creació d’un títol. Hem editat productes que han tingut èxits demostrats aquí i a fora juntament amb universitats i escoles de gestió de prestigi per a estudiants i mainada, i que han estat traduïts a uns quants idiomes partint de l’original en llengua catalana. El procés de desenvolupament tindria bàsicament quatre fases, la creativa, la de disseny de producte, la productiva i per finalitzar la part comercial i publicitària.
Centrant-me en l’equip de treball enumerar alguns dels perfils de professionals que participen en aquestes tasques. Durant la part creativa, la del garbuix d’idees i conceptes, a part de l’autor/a i col·laboren especialistes en la matèria tractada, mestres, psicòlegs infantils, tècnics en mecàniques de joc, informàtics per fer els tests de stress, tècnics de mercat i un director de projecte. A la de disseny de producte hi treballen il·lustradors, a la ciutat en tenim escoles i grans mestres, dissenyadors, maquetadors digitals, lingüistes, traductors, publicistes, fotògrafs i advocats, a la productiva ho fan impremtes, manipuladors professionals del tercer sector i personal de magatzem i, per acabar, la part comerç i comunicació, amb venedors, periodistes i community managers.
Com a conclusió, i sense entrar a debatre preus, qualitats i adaptabilitat, on segurament els editors locals guanyaríem en tot, un producte fet localment dona feina a una vintena de professionals mentre que un producte importat dona encara no ocupació a territori a tres perfils dels mencionats i en el cas de comercialitzar-se per plataformes digitals de distribució menys encara.
Si seguim l’exemple exposat quan comprem un producte dissenyat i produït localment, sigui un joc educatiu, una camisa o una cadira estem ajudant a la creació de llocs de treball propers i indirectament generant un benefici empresarial, fiscal i social que a la llarga tots en gaudim.
