La Fundació Bosch i Cardellach ha acollit aquest dimarts la sessió ‘La sanitat a Sabadell. Actualitat i reptes‘ organitzada pel Sabadell Cercle d’Entitats. Hi han participat professionals experts i amb càrrecs rellevants en el món sanitari i tots han coincidit en què la Covid ha posat de relleu les mancances del sistema i que aquest té molt camí per recórrer.
Retenir i captar professionals
Un dels principals problemes que afronta la sanitat pública a Sabadell i al conjunt del país. El metge i diputat Joan Fàbrega (Junts) assenyala que “els recursos han anat baixant de manera significativa mentre hi ha més ciutadans per atendre”. Ho ha dit en referència al conjunt de Catalunya, que en 30 anys ha passat de 6 a 7,5 milions d’habitants. I la manca de recursos s’ha traduït en menys contractacions de personal, mentre se n’ha anat jubilant o marxant a altres llocs, i en no ampliar els equipaments sanitaris.
Fàbrega, en un moment de la sessió / VICTÒRIA ROVIRA
La directora assistencial del Taulí, Rocío Cebrián, ha admès que “hem de donar millors contractes, evitar els de curta durada i revertir-los pels d’interinatge i llarga durada, a poder ser a jornada completa”. Per la seva part, l’infermer adjunt a la direcció d’Atenció Primària al Vallès Occidental, Óscar Hernández, ha parlat de la necessitat de passar d’un model reactiu a proactiu per “capacitar els professionals perquè facin coses que abans no feien per millorar les seves competències”.
Millorar l’atenció a la gent gran
Igual que els CAP i els hospitals, les residències de gent gran i persones amb discapacitat es van veure desbordades per l’esclat de la Covid-19. Però en el cas de les residències, amb l’agreujant que no eren espais sanitaritzats, com ha subratllat la directora de Sabadell Gent Gran, Sònia Mariscal. “No eren espais de salut, i els protocols no els coneixíem. Això va fer patir molt. No teníem estructures per fer circuits, aïllaments, unitats de convivència, etc”, denuncia Mariscal.
La responsable de la residència, que pertany al Parc Taulí, també ha posat de relleu que el coronavirus ha posat en evidència la manca de professionals sanitaris, metge i infermera, en aquests centres. Tanmateix, Mariscal s’ha mostrat optimista amb la creació per part de la Generalitat de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, un organisme que ha de permetre donar una atenció més coordinada entre tots els agents que atenen les persones grans.
Cuidar la salut mental
Sobretot entre els infants i adolescents; també entre els grans. Trastorns de la conducta alimentària, conductes autolítiques o intents de suïcidi s’han disparat arrel de la pandèmia. El Taulí ha obert un hospital de dia per aquesta qüestió i està augmentant els programes d’atenció a adolescents en crisi.
Millorar la coordinació
L’envelliment de la població farà que tinguem una població més envellida i persones que necessitaran ser ateses amb patologies d’alta complexitat, segons Óscar Hernández. Per això caldrà “compartir la informació entre els diferents dispositius assistencials”, de manera que l’atenció sigui la millor i, també, més eficient.
Igualment, la millora de la coordinació passa per millorar els processos assistencials, com apunta Rocío Cebrián. Tant per lluitar contra la saturació d’Urgències intentant que les coses que es poden resoldre al CAP o al CUAP no arribin directament al Taulí com perquè s’evitin duplicitats i es retallin temps morts amb el pacient esperant.
Garantir l’accés
Presencialment i telemàticament. La Covid-19 va saturar els telèfons dels CAP i els usuaris encara se’n queixen. “Hem de garantir l’accés presencial i no presencial, amb una atenció tan individualitzada com sigui possible”, indica Óscar Hernández.
La infermera i membre del Consell de Govern del Parc Taulí Concepció Cabanas ha moderat l’acte, que ha comptat amb l’assistència d’un bon nombre de representants d’entitats locals.
