1.
Ho he escrit altres vegades i no em cansaré de fer-ho tantes vegades com calgui: les ciutats, les col·lectivitats, per progressar, han d’identificar les oportunitats de les quals disposen a partir d’establir les singularitats que les diferencien d’altres. Sabadell no n’és pas l’excepció, d’aquesta norma. Així doncs, serà bo ressaltar altra volta que una de les singularitats que Sabadell presenta rau en el bast àmbit de la música; singularitat de la qual es deriven –o se n’haurien de derivar– un gran nombre d’oportunitats, de les quals per allò que a “Sabadell cadascú va per ell” no s’acaba de treure tot el profit possible. Poques són les ciutats que disposen d’un atractiu musical com el nostre que es concreta en les temporades estables d’òpera, de concerts simfònics, de música de cambra i de saló, de música els divendres… així com de festivals d’estiu (Fresc Festival, Festival Internacional de Música, concerts de l’Arteneu…), tot passant pel recentment celebrat i de molt èxit Embassa’t i l’Observa 2022, que aquest vespre mateix debuta a l’escenari del parc de Catalunya. I tot gràcies a iniciatives que són el resultat de la tasca ingent que despleguen l’Ajuntament, institucions, entitats ciutadanes i promotores privades, que per suma conformen una oferta de qualitat amb capacitat d’atreure un públic foraster que desconeix la nostra ciutat i els centres d’interès dels quals indubtablement disposem.
2.
F a uns dies, cercant uns detalls a la xarxa, i com aquell qui diu per casualitat, vaig trobar-me amb el Portal Sardanista, que és un bon compendi sobre el món de la sardana. La meva curiositat va fer que m’hi aturés i que dediqués uns minuts a navegar per les seves pàgines. Un dels apartats del portal permetia conèixer les cobles que al llarg dels temps hi ha hagut al país i fora de Catalunya. Així que tampoc sorprendrà el lector que en el motor de cerca, mogut per la curiositat de saber quantes cobles locals havien existit i/o existeixen, hi introduís la paraula Sabadell. No vaig haver d’esperar ni un segon abans que el cercador m’informés que havia trobat onze entrades, sis de les quals corresponien a cobles ja desaparegudes –Els Fatxendes (1907-1908), La Principal del Vallès (1920-1995), La Principal de Sabadell (1932-1936), Molins (1940-1952), Sabadell, Gran Ritmo (1947-1948) i Jovenívola 2 (1978-2000)–, i cinc més a formacions avui encara actives: Sabadell (nascuda el 1952), Jovenívola de Sabadell (1978), Nova Vallès (1993), Contemporània (1995) i Simfònica Catalana (2011), adscrita a Sabadell Més Música, que només actua en actes organitzats per aquesta entitat. A la relació s’hauria d’afegir una altra cobla que si bé té el seu domicili social a Barcelona, els seus assaigs –com els de quatre cobles més— es fan a Sabadell als locals de l’Associació Músics per la Cobla que presideix el compositor i mestre sabadellenc Josep M. Serracant i de la qual era director el també compositor i músic malauradament desaparegut la setmana passada, Jesús Ventura. Tot plegat dibuixa un panorama coblístic local que només té parangó amb el de Barcelona, on resideixen sis cobles, inclosa la que assaja a Sabadell. Però per si amb això no n’hi hagués prou, és a la nostra ciutat –i gràcies també a l’Associació Músics per la Cobla– on es troba l’arxiu més estens que existeix quant a música escrita per a cobla (siguin sardanes o no) dotat d’un fons que conté més de 50.000 partitures. Aquesta entitat promou, a més, l’enregistrament d’una mitjana de quatre fonogrames a l’any per a la Cobla de Cambra de Catalunya, una formació que actua en públic en ocasions ben especials.
3.
Per acabar d’arrodonir aquest panorama musical en el qual ben segur manquen algunes realitats més –com per exemple el món de la formació musical, de la música coral o de la programació que s’ofereix des de la Cava Urpí i l’Estruch o dels intèrprets, compositors i directors sabadellencs–, la nostra ciutat és seu del projecte musical Orquestra Simfònica Segle XXI, que compta amb 23 anys d’història; un projecte que, sota el lideratge del mestre Jordi Mora, reuneix cada any en un curs internacional músics veterans i joves arribats d’arreu que durant una setmana de treball intens preparen un “repertori orquestral amb una visió pedagògica rigorosa que se centra en la comprensió de l’obra i del compositor”. El curs culmina amb quatre concerts, d’entre els quals sobresurten els que s’ofereixen al pati de l’Escola Pia i al Palau de la Música Catalana.
Després d’aquest cop d’ull al panorama musical sabadellenc, no us sembla que altres ciutats, amb molt menys, aconsegueixen treure més profit de les seves singularitats amb una conseqüent millor projecció ciutadana?
