Deixar de banda la proposta del Quart Cinturó (B-40) per a cotxes i camions i apostar per una línia orbital ferroviària amb trens de passatgers i mercaderies, amb un recorregut similar que connecti el Penedès, els vallesos i el Maresme. És la proposta que des de fa anys defensa la Campanya Contra el Quart Cinturó, que celebra 30 anys i compta amb el suport de persones com el professor i investigador sabadellenc, especialitzat en globalització i canvi climàtic, Joan Buades.
El sabadellenc Joan Buades, a l’Eix Macià / VICTÒRIA ROVIRA
Un mallorquí, d’Inca, que viu a Sabadell i està en contra del Quart Cinturó. Quan va conèixer el projecte?
El conec des de fa anys. Tota la vida he estat implicat en el moviment ecologista i un dels temes que sonaven a tot l’Estat espanyol a nivell de mobilitat era el Quart Cinturó. I vivint a Catalunya des de fa sis anys i des de fa tres a Sabadell, doncs molt més.
És important veure aquest tipus de problemes com a problemes que es donen a tot el món. En un moment d’emergència climàtica, d’empitjorament de les condicions de vida de l’espècie, les decisions de transport a aquest nivell són molt grans i el Quart Cinturó és un element més de totes aquelles lluites a nivell global per veure que no podem seguir apostant per un transport privat amb combustibles fòssils. Perquè ens hi va la qualitat de vida. Vivint a Sabadell això encara és més evident. Recordem que hi ha un cas davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea contra Barcelona, Madrid i tota l’àrea metropolitana, inclòs el Vallès, per tenir nivells de contaminació per damunt de que recomana l’Organització Mundial de la Salut. I això té un cost molt alt, en salut, en malalties respiratòries o cardiovasculars.
L’avaluació ambiental del tram Terrassa-Granollers de la B-40 ha tornat a caducar, i no és el primer cop.
Efectivament. Això és molt greu perquè quan l’any passat es va aprovar el Pla Especial de Mobilitat del Vallès (PEMV), les previsions ambientals que donava ja eren molt penoses, perquè deia que si tot anava molt bé, la reducció d’emissions de CO2 arribaria al 7,05%, quan el mínim que marca la Unió Europea per directiva pel 2030 és el 55%. Això vol dir que el Vallès està vuit vegades lluny del que obliga la Unió Europea, una barbaritat.
Quin impacte ambiental podria tenir aquest tram?
Òbviament, estaríem incrementant les emissions de carboni, quan a tot el món, la comunitat internacional, les vol reduir. I com he dit, la Unió Europea diu que s’han de reduir un 55% les emissions que es fan a tota Europa per poder intentar complir amb l’escenari que aquest planeta només augmenti la seva temperatura 1,5 ºC a meitat de segle, i estem molt lluny d’això.
Tot i així, els ajuntaments de Sabadell i Terrassa exigeixen la construcció d’aquesta via.
És molt lamentable veure que els principals alcaldes del Vallès, de Sabadell i Terrassa, mentre diuen que estan a favor de declarar l’emergència climàtica i van a manifestacions a favor del clima, després exigeixen que es faci una via ràpida o la B-40, la ronda Nord o Quart Cinturó, com li diguis.
Si no canviem aquest model de mobilitat, si no descartem la B-40, Quart Cinturó o com se li vulgui dir i no invertim en més trens, autobusos i més mobilitat de caràcter públic, col·lectiu i amb combustibles que no malmetin el clima, anirem a pitjor. Voler un Quart Cinturó ferroviari s’adapta just al que es demana des de Nacions Unides a nivell climàtic i allò que fan els països occidentals més avançats de dir: ‘traiem cotxes i camions de mercaderies i fomentem el transport de mercaderies amb tren’. A això és al que hem d’apostar radicalment si volem viure millor a Sabadell i al conjunt del Vallès.
Amb la B-40, no aconseguiríem treure camions i saturació de l’AP-7, com defensa la patronal?
Estem d’acord amb la patronal que s’han de treure camions de tota la nostra zona. Però el que fa Europa i els països més avançats és passar aquestes mercaderies al tren. I el tren per on podria anar? Per una nova estació intermodal a La Llagosta per on passaria el màxim nombre possible de mercaderies. Amb mesures complementàries com camions amb altres tipus de combustibles per distribuir a nivell local. Això és el que fa França, Àustria o Alemanya, països en què la seva obsessió és treure mercaderies de la carretera i passar-la al tren, aquesta hauria de ser l’obsessió de qualsevol responsable polític al Vallès.
El Ministeri de Transports ha deixat Vilafranca del Penedès fora del traçat. Des dels municipis de la zona s’al·legava que el projecte tindria un impacte ambiental rellevant. El següent pas serà descartar la resta de trams?
En lloc de dir que no a una cosa, s’hauria de dir que sí. La cosa seria que els alcaldes del Vallès i el Consell Comarcal demanessin a la Generalitat no només dir no a la B-40 sinó sí a la línia orbital ferroviària. Dir sí a un pla de protecció climàtica i mobilitat sostenible al Vallès.
Què és el millor que es pot fer amb el tram mig construir entre Abrera i Terrassa?
El que no tingui un grau d’execució molt avançat, el que s’hauria de fer és un concurs d’idees i recuperar-ho. La millor manera d’ajudar el Vallès i la qualitat de vida és repensar el Vallès no com un suburbi de Barcelona sinó convertir-lo en un ‘hub’ econòmic, on es pugui viure i treballar perquè han desplegat unes indústries molt menys contaminants, perquè han fet una reconversió en matèria de mobilitat, moda o agricultura, i això faria que les necessitats de mobilitat cap a Barcelona minvarien i, per altre costat, la mobilitat interior no requeriria aquestes infraestructures que tenim ara pensades pel vehicle privat.
Aquest diumenge assistirà a la trobada pels 30 anys de la Campanya Contra el Quart Cinturó.
Faig una crida a la gent que vulgui defensar la seva qualitat de vida a anar-hi, i també convidaria les autoritats que vinguessin. Val la pena a vegades parar i, enlloc de dir sí a tot, pensar abans cap on podem anar i jo penso que s’han equivocat fins ara, i és un bon moment per defensar una cosa millor de la que volíen, que és aquesta línia orbital ferroviària que tanta falta fa i que fa 15 anys que estem esperant.
