Publicitat
EL PERSONATGE

Antoni Casquet: una vida dedicada al disseny dels interiors de Sabadell

L’Antoni va néixer a Almeria i va arribar a la nostra ciutat amb només 13 anys. La seva botiga ara fa 50 anys que es va inaugurar / victòria rovira
L’Antoni va néixer a Almeria i va arribar a la nostra ciutat amb només 13 anys. La seva botiga ara fa 50 anys que es va inaugurar / Victòria Rovira

Només quinze dies després de tornar de la mili, el 1972, Antoni Casquet (Almeria, 1948) obria el seu primer taller com a ebenista, on confeccionava i dissenyava mobles per encàrrec. Després d’anys dedicant-se a diversos sectors –entre ells el tèxtil, que va viure diverses crisis a Sabadell— trobava la seva veritable vocació. “Em vaig enamorar de l’olor de fusta”, recorda. Anys després, es llençava a la comercialització dels seus productes i obria Interiors, la seva botiga, el 1978.

Passava de la fabricació al disseny d’interiors i venda de mobiliari. D’allò ja fa cinquanta anys, i el seu negoci ha estat testimoni de la història del disseny d’interiors a Sabadell. “Hem entrat a casa dels nostres clients. Hem viscut a primera línia la transformació i evolució dels nostres gustos”, explica l’Antoni.

Del classicisme i la complexitat en les formes a les línies simples i el minimalisme en el disseny. D’històries, en tindria per escriure’n un llibre. Però es queda amb una: “Tinc un client que conserva el mateix menjador que li vaig dissenyar fa quaranta anys. Els mateixos mobles. I no té intenció de canviar-los”, explica amb il·lusió.

La botiga Interiors ara fa 50 anys que es va inaugurar / victòria rovira

La botiga Interiors ara fa 50 anys que es va inaugurar / Victòria Rovira

El seu fill, el David, que va aprendre a muntar en bicicleta entre les màquines del mateix taller i es va criar amb l’olor de fusta, ara regenta el negoci que l’Antoni va aixecar del no-res. “Vaig començar de zero, a poc a poc vaig comprar maquinària…”. Amb esforç, va anar adquirint tot allò que necessitava per fer realitat el seu somni, treballar pel seu propi compte. Creu que ha estat un camí molt dur, amb molta feina i sacrificis al darrere. Sense horaris, sense un ‘no’ a la boca.

Un quadre abstracte

La seva feina, i la del seu fill, és un art abstracte. Dibuixa els espais a la seva ment, crea realitats des de zero. “Gaudeixo amb l’encàrrec, que els clients es deixin assessorar, crear espais, la fabricació artística d’un espai on viure-hi”, enumera. Abans de sortir de l’habitació, ja tenen el disseny a la seva ment. Però si s’hagués de quedar amb només una part de la seva feina, seria el tracte amb el client.

Diu que li ha fet créixer com a persona. Que ha après cada dia. A la seva botiga, un espai acollidor i tranquil, ha forjat també moltes amistats. “Han estat cinquanta anys molt durs, però ho tornaria a fer avui mateix”, explica. Malgrat les hores dedicades. Malgrat l’esforç. 

Publicitat
Comentaris
To Top