“Si m’ho arriben a preguntar a l’agost, els hauria dit si estaven bojos”, explica el tècnic de l’OAR Gràcia Cesc Borrell, hores després d’arribar a Sabadell, un cop disputada la fase per accedir a la Divisió d’Honor Plata a Eibar.
No van poder tornar amb l’ascens, però van ser els guanyadors morals i l’equip que més simpaties va generar entre els quatre candidats a l’ascens.
L’equip sabadellenc arribava a Eibar sent el rival “amb menys envergadura, menys pes i menys físic”, però un cop sobre la pista del poliesportiu d’Ipurúa, tot va canviar com un mitjó: “Vam tenir més velocitat i vam poder desenvolupar un joc col·lectiu molt millor que el dels altres equips. Mai vam deixar de treballar, independentment del resultat al marcador”, analitza Borrell.
Divendres, victòria amb una gran remuntada a la segona meitat per deixar contra les cordes l’amfitrió Eibar Eskubaloia (30-34), que servia per enviar un missatge clar i contundent al Santoña i al poderós Ikasa de Madrid. L’endemà, dissabte, els graciencs van utilitzar la mateixa recepta: remuntada liderada per Joan León sota pals i l’encert en atac del pòquer formar per Vaillo, Montserrat i els germans Correro per jugar-s’ho tot a cara o creu davant el poderós Ikasa: “Ells –jugadors– s’ho van anar creient i jo també. Quan guanyes el segon partit veus que l’ascens pot ser una realitat i vas a totes. Però ens vam trobar a un grandíssim equip, en tots els sentits, que va ser el mereixedor de l’ascens”, reconeix el tècnic.
“Tornarem. Això ens ha encantat”
Aquesta vegada, amb poc més de dotze hores entre partit i partit, l’OAR Gràcia acusaria el desgast físic i la falta de fons d’armari per acabar claudicant en el tercer i definitiu assalt davant els madrilenys (34-39): “Crec que ens va faltar un punt d’experiència i tenir més rotació de banqueta. Ells van utilitzar fins a 14 jugadors. Nosaltres teníem els vuit, nou jugadors més diferencials de les fases. Els joves de l’equip ens han ajudat a tirar endavant, i sense ells no seríem tants bons”, defensa, mentre assegura que, tot i el regust amarg del desenllaç “marxo molt satisfet i orgullós del meu equip. Hem viscut tres dies molt potents en el sentit emocional. Les paraules al vestidor van ser les de tornar, tornarem. Perquè això ens ha encantat i volem aconseguir la plaça”.
Mantenir el bloc
Ara, el gran repte de l’OAR Gràcia serà intentar mantenir el bloc que ha dut l’equip a les portes de la Divisió d’Honor Plata. Un cop confirmada la continuïtat del cos tècnic encapçalat per Cesc Borrell, Pere Ayats i Ángel Custodio, la bona actuació de la plantilla posa a l’aparador bona part del gruix de l’equip i el club, posicionant-se per ser més atractiu: “Em preocupa, però no em fa perdre la son. Tenim jugadors que ho han donat tot pel club. O ens venen equips molt importants de Plata o de més amunt, o dubto que hi hagi una desbandada de jugadors. Però també és lògic que en tractar-se de jugadors joves siguin ambiciosos i vulguin anar més amunt”.
