Eduard Vallory (1971) es passava els estius estudiant per les recuperacions de setembre. President del centre Unesco de Catalunya i coordinador de Projectes d’Innovació i Extensió Educativa de la Universitat Pompeu Fabra, ara treballa per canviar la manera d’ensenyar a les escoles i instituts. A Aprendre (Columna), presentat a La Llar del Llibre, reflexiona de forma íntima sobre el seu pas per les aules.
Què va canviar a la teva vida, per passar de repetir curs a tenir dues carreres, un diploma, un màster i un doctorat?
Durant molts anys pensava que havia estat un canvi de xip, però simplement vaig connectar de manera diferent amb els estudis universitaris perquè m’interessaven més i hi trobava sentit. Un dels problemes enormes que arrosseguem és que el batxillerat està pensat des d’una lògica d’agregació de disciplines sense connexió. I tot està enfocat a un aprenentatge retentiu a curt termini. Hi ha un percentatge alt de la població que no troba sentit a digerir i vomitar. I no ho enganxa. Això explica part dels alts percentatges d’abandonament, fracàs i repeticions.
Un 20% dels joves sabadellencs abandonen els estudis després de l’ESO. El sistema educatiu falla a l’hora de motivar?
Sí, acaba de publicar-se el gran informe mundial sobre l’educació de la Unesco i diu que el sistema educatiu està fallant, perquè els joves se’n desconnecten i no troben rellevància al que aprenen. Tenim un model selectiu que reté els joves a qui els va bé i als altres els expulsa. Ho hem de canviar.
Què ha de canviar per no expulsar alumnes desmotivats?
Diverses coses, però una és la idea d’èxit. Com a adults, en tenim una idea basada en assoliments individuals, salaris, posició social, capacitat adquisitiva… Però la realitat, i hi ha estudis profunds que ho expliquen, és que el que a nosaltres ens genera sentit de complaença, felicitat i benestar no és això, sinó fer coses que tinguin sentit per tu i tenir vincles emocionals i connexions socials. Ens hem de moure cap a models d’aprenentatge en què els objectius del col·lectiu tinguin més pes. I moure el que aprenem, com ho fem i com ho mesurem.
Eduard Vallory, abans de la presentació a la Llar del Llibre / VICTÒRIA ROVIRA
És cruel el sistema educatiu amb els nois que no s’hi emmotllen? Has carregat durant molts anys una motxilla de vergonya.
És cruel. I jo en puc parlar perquè, respecte als estàndards socials, he tingut una posició d’èxit i ho puc explicar amb un cost baix. Però qui està entrevistant aquest 20 o 30% de la població educativa que ha anat caient pel camí? Ningú, perquè el sistema els diu que es mereixien el fracàs és d’ells per no ser prou llestos o no haver treballat prou. Els expulsa i els culpabilitza. Hi ha un llibre molt bonic dels anys 60, Carta a una mestra, que diu irònicament: “Quina casualitat que els tontos neixin a casa dels pobres”. Mirem-nos les xifres de Sabadell i veurem aquesta “casualitat”.
A l’altra cara de la moneda hi ha alumnes brillants que, després, no troben el mateix “èxit” a la vida.
Exacte, perquè l’èxit a l’escola està molt vinculat a la capacitat de retenir dades i articular-les a curt termini. Excepte si han de preparar unes oposicions, la immensa majoria de la població no necessitarà els exàmens per viure. T’has passat 15 anys excel·lint a fer exàmens i t’han promès que si t’anaven bé tindries èxit. És una lògica individualista d’aprenentatge a curt termini que no et serveix per desenvolupar-te ni cooperar. De cop i volta, t’adones que a la vida real això no és així.
Tots tenim al cap una classe d’institut: 30 alumnes amb un professor a davant explicant. Com transformaries la imatge?
Cal trencar la idea obsoleta que l’aprenentatge fonamentalment va de la boca del docent o del llibre de text al cap dels infants. Els aprenentatges profunds es desenvolupen a través de metodologies d’indagació: no a través de la resposta, sinó de la pregunta. Pel món en què vivim i pel desenvolupament dels infants i adolescents, calen aprenentatges que et capacitin al llarg de la vida, i no epidèrmics en què vomites i te n’oblides. Ens cal moure’ns cap a models molt més cooperatius, per projectes, de codocència, d’integració entre disciplines i d’anàlisi del món i no del llibre de text.
