VÍCTOR PATSI

L’emèrit

[Per Víctor Patsi, periodista]

Ironies del destí o molta mala bava? El rei emèrit torna a trepitjar territori espanyol després de gairebé dos anys amagat a Abu Dhabi, es passeja per San Xenxo perquè li feia il·lusió anar de regates i al mateix temps s’accepta a tràmit el recurs presentat per PP, Ciutadans, Vox i altres polítics d’aquest pal a títol particular en el Tribunal Suprem (TS) per la decisió del govern d’indultar els presos independentistes catalans.

L’emèrit es marca les enèsimes vacances pagades perquè no té cap causa oberta. Ja podia sortir del cau. Per què? Perquè la Fiscalia va decidir tancar les investigacions al símbol vivent de la transició al·legant que els delictes pel qual se l’investigava, existint, o havien prescrit o no es podien castigar per allò de la inviolabilitat de què gaudia l’anterior cap d’Estat quan van ocórrer els fets investigats. La mateixa Fiscalia també va validar les regularitzacions davant d’Hisenda malgrat haver-les fet quan –ves per on– va ser avisat per la Fiscalia que li obrien diligències. Regularitzava per evitar l’acusació de frau fiscal i li van permetre que ho fes en tres ocasions… Tres! Perquè sempre es quedava curt.

Les investigacions sobre el patrimoni –multimilionari– del rei emèrit tenia tres vessants: les comissions –milionàries, res de xavalla– que va cobrar pel seu bon fer en l’adjudicació de les obres de l’AVE a la Meca; l’ús de targetes opaques i la seva relació amb uns quants milions ocults a l’illa de Jersey. Dels fons detectats en un compte de Ginebra també ha sortit indemne. I això que en un dels molts àudios publicats aquests dies (El País) es pot escoltar de forma palmària com l’inefable excomissari i garganta profunda de les anomenades clavegueres de l’Estat li explica a la llavors ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, que els comptes de l’emèrit a Suïssa existeixen. Això passava el 2017, dos anys abans que mogués peça la fiscalia de Suïssa.

Per a la història –trista per tanta impunitat– quedarà la resposta de l’emèrit a la pregunta de si donaria algun tipus d’explicació al respecte: “Explicaciones? De qué? Ja, ja, ja…”.

L’emèrit se sap intocable –havia tingut dubtes, per això l’escapada a Abu Dhabi– i se’n riu del mort i de qui el vetlla. En paral·lel, els presos polítics catalans indultats i les seves famílies tenen raons per neguitejar-se. La justícia està polititzada i s’està entrant en un perillós govern dels jutges. Atorgar un indult és una mesura de gràcia pròpia de l’executiu (govern). Què hi fa, doncs, el poder judicial qüestionant una mesura de gràcia que és cosa de l’executiu? Que potser volen anul·lar els indults i tornar-los a empresonar abans de les eleccions generals a veure què passa i el que passi vagi a favor d’una determinada ideologia política?

Des d’un punt de vista jurídic, l’acceptació a tràmit per part de la sala tercera del Tribunal Suprem del recurs per la decisió del govern d’indultar els presos independentistes és un escàndol sense precedents. Que la doctrina d’una sala del Tribunal Suprem variï per l’alteració d’una majoria motivada pel canvi d’un dels membres de la sala i es canviï el criteri tècnic de la legitimació per poder recórrer un indult és pervers i escandalós. I tot perquè es jubila un jutge progressista de la sala tercera i n’entra un altre de conservador. Amb un simple canvi de cromos, una baixa per jubilació i un nou nomenament n’hi ha prou per variar el que només poden recórrer les víctimes del delicte o el ministeri fiscal? El govern va argumentar i fonamentar els indults pels beneficis que en comportava pel que fa a restauració de la concòrdia. La sala tercera del TS va per lliure i no té cap recança a intentar dissimular el que, de fet, ja és una manipulació política per perjudicar la causa contra els independentistes. I mentrestant, l’emèrit passejant-se amb el cap ben alt: “Explicaciones? De qué? Ja, ja ja…”

Comentaris
To Top