54 centímetres. És l’amplada de la porta per accedir al lavabo d’un dels pisos dels Merinals que, com a mínim, s’ha de rehabilitar. I és la mateixa amplada de la cadira de rodes que té Luis Buges a casa seva. 54 centímetres. “Amb la cadira de rodes, no puc entrar al lavabo del meu pis”, denuncia el veí, que ha representat com és desplaçar-se amb cadira de rodes per la seva llar. Ni al lavabo, ni a l’habitació. I, en alguns pisos, tampoc a la cuina.
És una escenificació, però entre els 170 habitatges afectats hi viuen persones que s’enfronten cada dia amb aquesta realitat. Fa poc, la P.D, veïna dels blocs afectats va caure, i es va trencar el fèmur. Una lesió que se sumava als seus problemes de mobilitat. Mentre s’està rehabilitant de la fractura, necessita una cadira de rodes. “Està condemnada a passar l’estona al llit o asseguda perquè, en aquests pisos de dimensions insuficients, una persona amb cadira de rodes no pot accedir enlloc”, apunta el portaveu dels veïns afectats, Jaume García Arija.
Silvia Vila va viure aquesta realitat en primera persona: “El meu pare no podia entrar a la seva habitació, quan havia d’anar en cadira. L’havíem de carregar, era una feinada. Els pisos no estan gens adaptats”, apunta. Tampoc els exteriors: hi ha blocs sense accés amb rampes. Cap ascensor. I el mal estat del quadrant entre els carrers de La Palma, Argentina, Brasil i Tenerife, actualment propietat de l’Agència de l’Habitatge, tot i que està previst que passi a mans municipals.
És previst que aquesta realitat passi a la història, si Generalitat, veïns afectats i Ajuntament arriben a un acord. El pla que es va proposar al veïnat inclou la rehabilitació dels edificis amb deficiències estructurals, la instal·lació d’ascensors i una reforma integral de l’espai públic.
Una rehabilitació “integral”
Els veïns afectats pels 170 habitatges de Merinals amb problemes d’origen insisteixen que la millor proposta per reparar els danys dels edificis és l’enderroc i substitució dels pisos. I la seva proposta és que els 3,3 milions d’euros d’inversió pública reservats per a la rehabilitació dels pisos (1,7 milions) i la instal·lació d’ascensors (1,6 milions) es destinin a la construcció d’habitatges nous. De moment, l’Agència de l’Habitatge no ho preveu, mentre que els residents coincideixen que les reparacions no poden ser superficials. “Tiraran les parets a terra per reconstruir-les de nou? O continuarem amb els mateixos espais”, es pregunta Buges.
/ VÍCTOR CASTILLO
/ VÍCTOR CASTILLO
/ VÍCTOR CASTILLO
/ VÍCTOR CASTILLO
