Per l’AP-7 circulen un 20% més de cotxes els darrers caps de setmana. L’estiu és una època de més trànsit viari, i les retencions han crescut més d’un 3.000% a l’autopista els caps de setmana de maig respecte als festius del març. El bon temps ens fa agafar més el cotxe per anar a segones residències i municipis costaners. I això, sumat a la gratuïtat dels peatges, ha disparat la mobilitat també els dies laborables.
Amb l’aixecament de les barreres del peatge, les retencions entre setmana creixien de mitjana un 54,7% a la C-58 i l’AP-7 el darrer trimestre del 2021, segons dades del Servei Català de Trànsit. Aquestes dades premen l’accelerador en el debat sobre la construcció de la ronda Nord (B-40) i les entitats empresarials i administració local reclamen la seva posada en marxa.
Sabadell i Terrassa s’han reunit en diverses ocasions amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i amb la Generalitat per desencallar aquesta infraestructura, prevista fa mig segle. “Estem treballant a millorar les infraestructures viàries i ferroviàries de Sabadell”, destaca la regidora de desenvolupament Urbà, Mar Molina.
Una infraestructura “sostenible”
Hi ha consens entre els agents econòmics i empresarials de la ciutat, que coincideixen que ha d’haver-hi un equilibri entre una mobilitat sostenible –una infraestructura que no sigui ultra dimensionada, tingui el menor impacte en el territori i es fomenti el transport públic–i la necessitat d’unir viàriament els Vallesos i el Baix Llobregat. “Cal buscar el traçat més eficient possible”, apunten. “No cal una autopista de quatre per quatre”, afegeixen.
El consens no és compartit amb la Plataforma Femvallès o entitats ecologistes de la ciutat, que insisteixen que aquesta infraestructura “no resoldria” la mobilitat transversal del territori i posen l’accent sobre el reforç del transport públic entre els territoris.
Un punt que també defensen els agents econòmics. “El dèficit pressupostari de l’Estat en infraestructures [viàries i ferroviàries] és flagrant”, exposa Alícia Bosch, presidenta del CIESC. Hi insisteixen: “Cal un acord que tingui el màxim consens possible, que busqui el traçat més eficient i sigui el màxim de respectuós amb el medi ambient i que es complementi amb una major oferta ferroviària”, apunta la secretària general del Gremi de Fabricants, Núria Aymerich. “S’ha de complementar amb la capil·laritat del transport públic”, destaca Bosch. Repassem els motius que defensen els actors econòmics.
1. Mobilitat
El Vallès Oriental, l’Occidental i el Baix Llobregat concentren el 30% del PIB i el 28,1% de la població. Els agents empresarials consideren “clau” aquesta infraestructura per facilitar la connexió transversal i no només radial –amb Barcelona–i estalviaria “temps” i “emissions contaminants” perquè reduiria “temps de trajecte”. Oriol Alba, secretari general de la patronal Cecot sosté que no és només una petició empresarial, sinó que la reivindicació és per “connectar el territori amb la UAB, hospitals i per facilitar la mobilitat personal”.
Així i tot, entitats ecologistes com ara la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) consideren que aquest plantejament no és real: “No solucionarà el problema, la saturació a l’AP-7 serà la mateixa, l’única solució és una xarxa potent de transport públic amb una bona oferta ferroviària i d’autobusos”, destaca Toni Altaió, des de la plataforma.
2. Competitivitat empresarial
Segons un estudi elaborat per l’Institut Cerdà, la infraestructura permetria un estalvi econòmic en l’activitat logística, ampliar el radi d’activitat econòmica de les empreses, facilitar la mobilitat dels treballadors o reduir la congestió de la xarxa viària. Els agents econòmics sostenen que cal reduir el trajecte en el transport de mercaderies, mentre els ecologistes defensen que aquest transport sigui en tren.
3. Creixement industrial
La nostra comarca és el principal corredor industrial del país i el sisè d’Europa. Però la producció industrial “es veu dificultada pels dèficits en infraestructures”, assevera Pere Puig Ysern, president de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transports de la Cambra de Comerç.
El Quart Cinturó a Terrassa / Ó.E.
4. La Gran Via
Els agents veuen aquesta carretera com a alternativa per descongestionar la Gran Via i el nucli urbà de Sabadell. “La ronda Nord contribuiria a la sortida de Castellar a la C-58, sense travessar per la Gran Via”, apunta Alícia Bosch en una opinió compartida amb Aymerich: “Cal treure cotxes de la Gran Via per millorar la qualitat de l’aire a la ciutat, reduir embussos i la divisió geogràfica que trenca en dos la ciutat”.
5. Sabadell, capital
“El comerç de Sabadell es veuria impulsat per la B-40. Algú de Granollers no ve a la ciutat perquè no li surt a compte en termes d’infraestructures”, apunta Pere Puig Ysern. I ho exporta a altres serveis com la cultura, les festes locals o el turisme. “Sabadell ha de ser epicentre del territori, del futur industrial i empresarial”, destaca. I considera que aquesta carretera, conjuntament amb una major oferta de transport col·lectiu, podria contribuir a redoblar la importància de la ciutat.
Els ecologistes: “La B-40 és un error”
La Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC) fa més de 30 anys que s’oposa a l’autovia, principalment, per l’impacte que tindria en l’àmbit mediambiental al territori. Una reflexió compartida amb la plataforma Femvallès. “L’impacte ambiental és innegable. Travessa les millors terres agrícoles del Vallès”, apunta l’urbanista Manel Larrosa, que assegura que el Quart Cinturó “no resoldrà els problemes de mobilitat”.
Segons dades de la CCQC, es perdrien 350 hectàrees de sòl agrícola. Per la seva banda, Larrosa justifica que el tram que es va preveure “no passa per grans polígons industrials”, i que “això no es resoldrà amb grans infraestructures”. Hi coincideix Toni Altaió, des de la CCQC, que preveu la connexió de grans polígons industrials i el territori amb trens i autobusos.
“O emergència climàtica o Quart Cinturó. Que ho defensi l’administració és inversemblant”, diu. També apunten a un creixement “desigual”: “Una autopista és la façana d’urbanització”, diu Larrosa, que alerta que aquesta infraestructura generaria un creixement poblacional “intensiu” i “insostenible”: “Sabadell ara mira a l’oest (C-58)”, afirma.
