Impactar a l’escena musical catalana no sempre és fàcil, però Oriol de Ramon i Xavier Coca, The Tyets ho ha aconseguit. Amb una proposta sonora tropical, fresca i desenfada els joves mataronins han aconseguit petar-ho ben fort. El grup és ben conegut, i no necessita presentacions. Tot i això, i per qui encara no els conegui, hem volgut entrevistar-los abans del seu concert al Festival Observa per saber més detalls de la banda i els seus nous projectes.
Hi ha gent de Sabadell que encara no us coneix, què és The Tyets i quines tasques teniu com a grup?
Som els Tyets, venim de Mataró, del Maresme i fem reggaeton o més ben dit pop urbà. És música feliç, alegre i de buen rolllito. És tot autoproduït i ho fem des del nostre estudi a Mataró. Ara estem de Gira amb el GR22 Tour i preparant disc per l’any que ve. (Oriol) “Jo faig la producció de tot el que és la música, l’ordinador, els programes, videoclips i les xarxes socials”. (Xavier) “Jo faig més harmonia, composició, porto els números i contacte amb empreses”.
Quin bagatge prèvi teniu abans de The Tyets?
Els dos participàvem en un grup que es deia Zoom Musiqueta, érem la secció de pitos del grup. Els dos hem estudiat música al mateix lloc des de ben petits amb 3-4 anys. Al 2014 vam tocar en un combo junts, al 2016 o així teniem Zoom i després ja vam fer el grup actual i de moment seguim. L’Oriol és clarinetista i jo saxofonista.
/ Victòria Rovira
D’on us ve el canviar de registre i provar l’estil que porteu ara?
Vam tancar el grup de Zoom i estàvem una mica sense saber que fer. Portàvem 3 anys amb el grup i cadascú va decidir fer la seva i estàvem una mica orfes de projecte. (Xavier) “Jo per exemple vaig marxar a Mèxic”. No buscàvem obrir cap projecte, però amb 2 més del grup vam començar a fer el tonto amb l’ordinador i gravar cosetes provant altres rollos i vam pensar que en podíem fer més.
La idea de fer el “Trapetón” i les vostres cançons en català sempre ha estat així? O algun cop us heu plantejat fer-ho en castellà?
Trapetón és més l’estil que teníem al principi que era així més bacano, ara ens hem poperitzat més. Tenim alguns temes on sona el castellà o l’anglès, però sobretot fem català perquè és l’idioma amb el que millor ens expressem encara que no ens tanquem pas. L’imaginari del grup és en català, si féssim castellà no sabríem ni quin accent fotre. La primera cançó que vam fer va ser la de SANTRAP i va ser en català perquè era sobre les Santes.
En quin punt feu el boom musical?
Ho vam veure després de Trapetón amb la cançó de la piscina. Sabíem que era bona i un temazo, però no si triomfaria més enllà de Mataró. Per sort al treure-ho va començar a pujar i a sonar per diferents llocs, va entrar a les 25 més escoltades d’Espanya a l’spoty i va ser com la primera cançó de l’estiu.
/ Victòria Rovira
Què és el que més us agrada de formar part del grup?
Nosaltres el que ens agrada és compondre, encara que cada cop tenim menys temps. Anar de bolo també és molt divertit, ens agrada molt anar amb la furgo. Al final tot l’equip ha acabat sent, per sort, gent molt propera a nosaltres que domina diverses facetes del món de la música. Per tant, quan anem de bolo al final anem amb els nostres amics i és molt guai. Això és el millor perquè anem fent i no tenim pressions de ningú.
Quanta gent forma el grup?
A la furgo cabem 9 i a vegades ve la Judith o en Ferran. Quan ve més gent som 11 o més si fem colabos.
Teniu programada la gira, un nou disc, teniu més projectes en ment?
Ara hem anat fent cosetes que aniran veient la llum ben aviat, sobretot a finals d’any. El que estem molt focalitzats és en pensar i executar el nou disc. Ha passat molta gent per l’estudi últimament, grups catalans. I de moment a tope amb la gira.
Com us va afectar la pandèmia i les restriccions a l’oci?
Vam haver d’adaptar el format en directe amb cadires. Va ser xocant, però ens vam acostumar. Va ser una etapa on vam créixer molt. Era una època de bajona i quan la gent venia als concerts s’ho passaven molt bé i d’aquí hem sumat molta gent. De fet, abans del confinament teníem pensada una gira més en format DJ i al reprendre-la fem decidir fer canvi tipus banda amb guitarra i bateria.
Què és per vosaltres actuar a l’Observa?
És un espai molt guai. L’escenari és gegant i mola molt tot el decorat. Feia 2 anys que no tocàvem aquí i sempre està bé venir, perquè tenim molts oients i als amics de la Flashy.
