Maica IV de Sabadell. La waterpolista i capitana, la sabadellenca Maica Garcia, va tornar a ser la gran protagonista de la 68a Festa de l’Esport de Sabadell, en aconseguir el guardó com a millor esportista de la ciutat. Un reconeixement, el quart obtingut per a la boia de l’Astralpool Club Natació Sabadell (2012, 2014, 2018 i 2021) que permet entrar a Maica Garcia al selecte grup dels esportistes sabadellencs amb més guardons: “Per mi és un orgull i cada cop que es guanya té més mèrit i més valor, almenys per a mi. Fa deu anys del primer i això també és un reflex de la dècada que portem totes jugadores del waterpolo, ja no només amb el CN Sabadell, sinó també amb la selecció“, explica una de les millors jugadores del món de waterpolo.
Amb ella al capdavant, el Club ha aconseguit, entre altres èxits, cinc copes d’Europa i més d’una desena de lligues i de copes de la Reina, que han situat el Club i per extensió la selecció espanyola –medalla de plata als JJOO de Londres i Tòquio, i una medalla d’or al Mundial del 2013, per anomenar-ne alguns– com a grans dominadors del waterpolo femení internacional: “Per mi és un orgull que la ciutat reconegui aquest esforç, el treball. No és qüestió d’arribar-hi, si no és qüestió de mantenir-s’hi”, assegura.
En la mateixa línia i preguntada per als seus ‘companys’ sabadellencs amb més guardons –Josep Molins, Santiago Esteva, Carme Valero, Elisabet Delgado– tots ells obtinguts gairebé de manera consecutiva, Garcia defensa que “no és fàcil guanyar durant tant de temps. No només és un treball meu, jo soc una més, perquè estem parlant de canvis de cicle, canvis de jugadores, però les que continuem volem continuar lluitant, amb ambició màxima”.
Tot i estar més d’una dècada lluitant i guanyant títols individuals i col·lectius, així com reconeixements individuals, la boia de Sabadell no vol sortir de l’aigua, almenys, fins a París 2024, després, ja es veurà: “Estic motivada i l’objectiu és París. La Covid-19 em va ensenyar a viure gairebé dia a dia, i amb el Club tinc fins al 2024, que aleshores ja tindré una edat –trenta-tres anys–. Tinc projectes fora de l’esport, la meva empresa el meu negoci i projectes familiars. Ara em toca gaudir i passar-ho bé, que ja em queda menys del fet fins ara”, somriu.
Així doncs, Maica Garcia no tanca la porta a un hipotètic cinquè guardó com a millor esportista de Sabadell, que la convertiria en la sabadellenca més llorejada. Tot i que de moment, no en vol parlar. Pas a pas. Partit a partit. D’oportunitats no n’hi faltaran, ni amb la selecció ni amb el Club. Després d’aixecar la cinquena copa d’Europa, l’any 2019, la darrera de l’entitat, l’entitat va perdre pistonada davant els grans europeus, però ara la direcció esportiva ha tornat a apostar per recuperar el bloc nacional, que posarà en disposició a l’equip capitanejat per Garcia optar a la sisena Eurolliga: “Tornarem a tenir el gruix fort de la selecció, i això ens dona molt potencial en l’àmbit ofensiu i defensiu”.
El retorn, a Budapest
Garcia, qui no juga un partit oficial des de la final four al Pireu, a principi d’abril, ja està plenament recuperada de la fissura a la vèrtebra i ja pensa a disputar el Mundial de Budapest d’aquí a poc menys de dues setmanes: “Hem seguit molt bé les pautes del metge i la vèrtebra ja està soldada. La setmana passada ja vaig entrenar al 100% amb les meves companyes, encara que em falta aquest to físic. Però tinc experiència i tècnica, coses que no s’obliden, i al meu costat hi tinc la Paula”, detalla, mentre assegura que “anirem a totes, a buscar l’or, sabent que ens ho agafem com un entrenament, per donar molts minuts a les joves i que ens serveixi per veure com estem dins el circuit mundial. No tenim pressió, ja que no compta per a res. L’objectiu el tenim d’aquí a dos anys i escaig, a París”.
