[Per Josep Mercadé, periodista]
La inauguració de l’edifici Ripoll que amplia en 96 llits la capacitat de l’hospital Parc Taulí ha de ser motiu d’alegria per a tots. Les inversions en sanitat pública són d’aquelles demandes que van més enllà dels governs de cada moment, ja que necessiten molt de temps per a poder fer-se realitat. Per tant, gairebé sempre vivim en una situació permanent de dèficits sanitaris.
La pandèmia de la Covid-19 ho va posar de manifest des dels primers moments. En una situació excepcional, la manca dels recursos més bàsics va deixar en estat de xoc tota la societat. En aquells moments, tots vam lamentar les retallades a la sanitat pública. De totes maneres, el coronavirus superava totes les previsions que s’haguessin pogut fer.
Un cop passats els primers moments de més incertesa de la pandèmia, de mica en mica, van arribar els recursos més bàsics per afrontar una situació que ens hauria de servir de lliçó de cara al futur. Les restriccions van modificar les pautes de conducta als hospitals i a l’atenció primària. De tal manera que la virtualitat es va convertir en una eina de primer ordre. I aquesta nova fórmula d’atenció metge-pacient s’ha quedat entre nosaltres per sempre. La conseqüència ha estat la pèrdua del contacte més personal, que en salut és vital.
Els professionals són els que també pateixen en primera persona els dèficits de la sanitat pública. La pandèmia va afegir, a més, el cansament per l’esforç que la societat va demanar als nostres sanitaris durant aquests dos anys d’amenaça constant del coronavirus. Però la manca de personal està provocant que els sistemes d’atenció quedin molt i molt ressentits. A Sabadell, la saturació permanent del Taulí és un fet que ja no sorprèn ningú. A l’acte inaugural del nou edifici Ripoll, el mateix director general ho va esmentar tot reconeixent que la nova instal·lació ha de permetre, juntament amb altres mesures, posar remei a aquest mal endèmic que pateix un hospital que ha de donar servei a un ampli sector de la població metropolitana.
Els nous equipaments necessiten, també, disposar d’una bona dotació de professionals. Malauradament, en aquests moments estem patint un dèficit important, ja que no hi ha prou llicenciats en Medicina i Infermeria. Es diu que la causa són les jubilacions del baby boom, que també afecten el sector sanitari. De totes maneres, la formació de professionals de la medicina requereix molts anys. La manca de planificació i la poca incentivació cap a sectors essencials continuar sent un mal endèmic a casa nostra.
