Publicitat
ESPORTS

Jero Ferruz, de ‘La Jerito’ (Sabadell-La Molina), a fer el Camí de Santiago en bicicleta

Jero Ferruz
Jero Ferruz amb la seva bicicleta equipada abans de sortir de la ciutat / Lluís Franco

Després de completar la desena edició de La Jerito, una prova no competitiva entre Sabadell i La Molina, ara el sabadellenc Jero Ferruz està fent el Camí de Santiago en bicicleta en unes condicions molt complicades per l’onada de calor que afecta tot el país.

És un gran repte. El Jero és un sabadellenc que sent autèntica passió per la bicicleta. En el sentit més amateur, lluny dels focus del professionalisme. “Els caps de setmana sempre feia sortides amb amics i companys d’aquest esport, sense cap mena de pretensió. I un dia em van animar a anar més enllà”, explica.  Aquest ‘anar més enllà’ es refereix a una cursa no competitiva que ha agafat força volada aquest any: La Jerito. Uns 40 ciclistes aficionats van participar en el trajecte Sabadell-La Molina, amb una gran presència de sabadellencs.

Gairebé sense temps per descansar, el Jero va iniciar diumenge una nova aventura: el Camí de Santiago amb bicicleta. En principi, acompanyat d’un amic de Manlleu, Víctor Cárdenas, amb qui ja han realitzat altres viatges. Ha volgut compartir el seu dia a dia amb el Diari de Sabadell.

Des de Montserrat

Volien donar-li un toc especial i van decidir fer la sortida des de Montserrat. “Vam pujar a la tarda del diumenge i teníem reservada una habitació a l’alberg de l’Abadia. Ens van oferir una habitació amb unes vistes meravelloses i vam poder sopar a la mateixa plaça de Montserrat”. Dilluns començava la ruta amb el que ell anomena una “etapa pròleg”, per posar-se en situació. “La pujada a La Panadella va permetre notar les primeres sensacions de certa dificultat”, diu. El pas per Balaguer va ser més dur, per les elevades temperatures: “Vam entrar a un súper i ens vam beure un litre de suc (Víctor) i un litre d’orxata”, explica.

Contratemps i en solitari

El primer contratemps seriós va arribar a la tercera etapa, quan el seu company Víctor es va sentir indisposat. “Es va veure obligat a abandonar i tornar a casa en tren”.
Aquesta incidència va trastocar el recorregut i el Jero no va poder arribar a Osca com estava previst. A partir d’ara, haurà de continuar en solitari. Ho fa amb una bicicleta equipada amb unes bosses molt pràctiques, sense ferros, per portar el material personal necessari. “És un sistema molt efectiu, però això no evita a fer com sempre: mallot, sabó i estendre en les diferents etapes”, recorda.

Avaria i patiment

L’etapa d’aquest dimecres també ha estat força accidentada. El Jero hagut de recórrer més quilòmetres (gairebé 30) per recuperar el temps perdut el dia anterior. D’altra banda, ha patit un problema mecànic important: s’ha trencat el cable del canvi i no podia canviar de pinyó. S’ha vist obligat a pujar un port de 13 quilòmetres a pinyó fix. “Ha estat un calvari i he arribat a Jaca extasiat”, ha reconegut.

La calor s’ha convertit en l’altre gran enemic. “M’he pres un suc, una cervesa, un gelat, una orxata… necessitava líquid perquè estava deshidratat”. Almenys s’ha pogut relaxar una estona al pantà de la Peña, entre Ayerbe i Sant Joan de la Peña. Ara ja es troba en ple Camí aragonès.

Creador de La Jarito

Fa deu anys va sorgir la idea. Uns amics del Jero, Òscar Viaplana i Xavier Párraga, el van animar a fer una sortida des de Sabadell fins a La Molina. “Ho vam fer a l’estiu i ens vam perdre. Vam haver de recular”, recorda. Però dos mesos després, ho van tornar a intentar i “ens va encantar”.  Assegura que “el circuit és molt maco tota l’estona. Això sí, la part més dura arriba al final, amb La Creueta, La Pobla de Lillet, Merlès… Em va agradar tant que em vaig prometre que mentre tingués salut, faria aquest trajecte una vegada a l’any”.

En diverses ocasions ho ha fet en solitari, però arran de la pandèmia la situació va canviar. “Després de dos anys de restriccions i sense gairebé poder sortir amb la bici, la gent tenia moltes ganes. Dels cinc participants del 2019 vam passar als 15 del 2020 i l’efecte multiplicador ha culminat amb els 40 d’aquesta última edició”.  I perquè el nom de La Jerito? “Té a veure amb el meu nom, Jerónimo. Existeixen La Purito a Andorra (per Purito Rodríguez) o la Perico a Segovia (per Perico Delgado). Doncs algú va dir La Jerito i així la vam batejar a Instragram”. També han creat un mallot exclusiu de la prova amb el logotip dissenyat per Joan Marín.

Al principi tornaven en tren, però ara la majoria cobreix l’anada i tornada amb bicicleta. Fins i tot ho fa el Miquel Romero, un ciclista de 89 anys, amb una bicicleta d’adaptació elèctrica. “És tot un exemple per a tots nosaltres”, subratlla el Jero.

EL DIA A DIA

Imatges de les 3 primeres etapes:

Publicitat
Comentaris
To Top