La porta d’entrada està precintada per la Policia Municipal, creixen les males herbes i regna la quietud. El futur de la caserna de la Guàrdia Civil continua encallat superats els vint anys des que el cos armat va marxar de Sabadell per traslladar-se a la comandància de Badia. Encallat a peu de carrer, però no als despatxos -tot i que amb el ritme de l’administració-.
La caserna, aquest passat divendres 17 de juny / VICTÒRIA ROVIRA
Recentment, l’Ajuntament ha presentat un recurs contra la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que determina que la caserna és de l’Estat. I, fins que no es resolgui aquest llarg front judicial, no s’hi mourà un totxo, segons fonts municipals. Aquestes veus apunten que “fins que no tinguem la possessió de l’espai, no podem anticipar accions de cap tipus”.
Es tracta de l’enèsim gir judicial des que el 1998 la Guàrdia Civil va marxar de Sabadell i mai es va complir el que es va acordar quan empresaris i consistori van construir l’edifici per disposar d’efectius d’ordre públic per sufocar les revoltes de principis del s. XX: que quan el cos armat marxés de la ciutat, la caserna passaria a ser del municipi.
L’Ajuntament no entra a valorar què fer amb aquest edifici, i tampoc amb els quatre blocs de pisos que l’acompanyen a la banda del carrer de Vilarrúbias. Fonts municipals sí que expliquen que s’ha anat fent el manteniment necessari, que en part ha comportat deixar al carrer una tanca que dificulta el pas en un tram del carrer de Batllevell.
Un dels moments clau per desencallar el futur de la caserna es va produir el 2006, quan tot semblava encarat a què l’edifici es convertiria en la seu del Parc de Salut per potenciar l’àrea de recerca del Taulí. Però l’acord entre Manuel Bustos i el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba no va donar els seus fruits. El Govern volia obtenir la caserna a canvi de tres milions d’euros i la cessió de 10.000 metres quadrats de sòl, cosa a la que es va negar el quadripartit quan, en un ple del 2018, va prendre possessió efectiva de l’espai sense compensar l’Estat. L’executiu s’atenenia a l’acord que el 1998 havien ratificat l’alcalde Antoni Farrés i el director general de la Guàrdia Civil, Santiago Valdivieso, que donava per finalitzada la cessió de l’edifici un cop la Guàrdia Civil havia marxat de Sabadell.
El Taulí mostra interès
La qualificació urbanística actual de la caserna és d’equipament tecnològic, deixant de banda els habitatges, de tipologia residencial juntament amb la d’usos terciaris, ja siguin petits comerços o serveis, siguin bars o restaurants, per exemple.
Això permetria que a la part de la caserna s’instal·lés la Corporació Sanitària Parc Taulí. Fonts de l’hospital expliquen que actualment no hi ha cap projecte previst en aquest espai, però apunten que “si arribés el dia es tindria en compte. Tot espai nou és benvingut i s’utilitzaria”. Les mateixes veus remarquen que “el Taulí l’únic que pot fer és créixer”, però comptant amb el que té a cada moment, i a hores d’ara, la caserna no entra als plans de la corporació.
Cinc anys de l’ocupació
Tot just aquests dies fa cinc anys de l’ocupació de l’antiga caserna el juny del 2017 per part de diferents persones i col·lectius autoorganitzats que, cansats d’esperar, van ocupar l’espai durant prop de dos anys.
Espai per a l’hospital Parc Taulí i habitatge assequible
“Hem de fer una gran potència hospitalària ampliant sostre”. Són paraules de l’arquitecte urbanista Manel Larrosa, que ha estudiat detalladament les possibilitats del Parc Taulí en relació al seu territori i comparant-lo amb hospitals similars, com Can Ruti. Larrosa apunta que l’hospital badaloní “funciona perquè té molta superfície i ha pogut anar posant instal·lacions al seu costat”. Ia això és el que creu que s’ha d’aconseguir a Sabadell, que el Taulí tingui tots els espais possibles per créixer en l’àmbit assistencial, de recerca i educatiu al voltant del seu emplaçament a la Gran Via. Tanmateix, Manel Larrosa és un dels impulors de la iniciativa Sabadell 5.000 per construir habitatge assequible pels joves. El sabadellenc és partidari d’enderrocar els habitatges actuals, “una aberració”, i calcula que es podria fer un centenar de pisos a la banda de la plaça Taulí.
Conservar l’edifici i obrir espais per a diferents entitats
Des que el 2017 es va ocupar la caserna, a dia d’avui encara es mantenen diferents vincles que van néixer aleshores. D’una banda Futbol Caserna es manté com a club esportiu autogestionat, i les Dones Artistes de la Caserna de Sabadell (DACS) reivindiquen l’art feminista amb diferents accions especialment a la zona de la Creu Alta. Ocupar de nou la caserna està descartat per ara per les deficients condicions estructurals en què es troba l’edifici, tot i que s’havia plantejat fer-ho aquest estiu. No es descarta una nova acció a la tardor, perquè “estem afiançant la gent que vol estar dins. Creiem que s’ha de conservar com a edifici històric, que l’Ajuntament faci com Can Batlló a Barcelona i nosaltres en portem la gestió”, explica Ariadna Galiana Forca, membre de Futbol Caserna i DACS. Amb els habitatges, des d’aquestes entitats creuen que s’haurien de destinar al parc social.
