[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
El periodista Josep Gisbert, va publicar en aquestes mateixes pàgines un article molt feridor “El nostrat govern de Vichy” on deia: “si alguna cosa molesta especialment els integrants del Govern de la Generalitat de finals del 2017 ençà –després del fiasco de la declaració d’independència que va seguir l’1-O– és que se’ls assenyali com a integrants del govern de Vichy. El govern de Vichy és el que va tenir França durant la Segona Guerra Mundial, després de l’ocupació per les tropes de l’Alemanya nazi, entre el juliol del 1940 i l’agost del 1944”. Vaig quedar estabornit. És un llenguatge propi de Vox. Ataca al govern Puigdemont, a Quim Torra i sobretot a Pere Aragonès amb qui és encara més despietat “És el que ha passat també amb el Govern quan ha promogut i pidolat els indults per als dirigents que van malbaratar l’1-O a canvi de l’evident claudicació a l’hora de dur a terme el procés independentista amb què s’havien compromès.” Sembla que li molesta que les polítiques realistes d’ERC hagin aconseguit un indult per treure als nou presos de la presó després de més de tres anys tancats. Senyor Gisbert, què havien de fer, passar-hi nou anys? Però quina indecència és aquesta!
Crec que tot l’article denota només una gran incapacitat d’anàlisi política, reconvertida en ressentiment envers aquells que amb la presó o l’exili han pagat més directament les conseqüències. És massa fàcil des de l’ordinador de casa explicar el que han de fer els altres. Però li explicaré una cosa al senyor Gisbert que sembla desconèixer. El Govern de Vichy va ser el govern titella de Hitler després de la invasió a França. Sota aquell govern es van enviar milers i milers de persones en trens cap a camps de concentració: CNT, ERC, PSUC, JSU, etc. Molts d’ells catalans com Mercè Nuñez Targa o Neus Català. Aquell govern del General Petain van col·laborar amb la Gestapo que va detenir a Lluís Companys. Potser desconeix que va ser el gran President de la Generalitat de Catalunya per un partit que era ERC. Va ser entregat als franquistes i afusellat al Castell de Montjuic el 15 octubre de 1940. Gisbert remata l’article “No els agrada que els diguin col·laboracionistes, però és el que són. És el que és aquest nostrat i malaguanyat govern de Vichy”. És una acusació del tot inacceptable. Crec que Gisbert aboca la seva frustració on no toca i acaba escrivint barbaritats. Que se sàpiga Gisbert no ha passat cap any a la presó defensant la independència i em sembla impresentable criticar els que estan a l’exili o s’han passat tres anys a la presó. I amb el perill evident de tornar-hi.
20.000 insubmisos es van jugar la llibertat i centenars de milers d’objectors van posar en escac el Servei Militar Obligatori. Hi va haver 4.000 judicis contra la insubmissió. Un total de 1.670 joves van acumular 1.000 anys en presó. Es va acabar la mili el 2001 pel col·lapse del sistema. Però Josep Gisbert, ningú va esperar que Pepe Beúnza els digués res. Faci el favor de ser crític amb el que vulgui però de forma educada.
