El soroll del martell pneumàtic fa complicat mantenir una conversa amb Toni Vázquez, que regenta del bar l’Andana del Passeig des de l’any 2005. Les obres del passeig de la Plaça Major, diu, “no són a qualsevol preu, als comerços del voltant del perímetre ens toca el rebre”.
“Pols, soroll i un paisatge desolador”
“Els comerços del Passeig som autèntics supervivents”, etziba quasi cridant el Toni, per sobrepassar els decibels de la maquinària que treballa a escassos 5 metres del seu local. Explica que ara, amb les obres, “els matins són més complicats que mai” i que “els núvols de pols i el fort soroll” fa que molts clients no s’asseguin a la seva terrassa i prefereixin “buscar silenci” en un bar més amunt o més avall del Passeig. Afirma, a més, que “l’Ajuntament no s’ha manifestat i no sabem si ens reduiran la taxa d’ocupació de la via pública”, i lamenta que “aquest és el dia a dia, anar patint-ne les conseqüències”. Ara bé, el Toni es mostra confiat en els terminis que ha ajustat el consistori per finalitzar les obres, que posen punt final al soroll aquest mateix mes d’agost.
FOTOS: Així avancen les obres del Passeig setmana rere setmana
“Als clients se’ls embruta el menjar de pols”
Daniela Franco treballa a la cafeteria Centenari del passeig de la Plaça Major i assegura que feia molt de temps que no tenia “matins de tan poca feina”. Diu que entén perfectament que els sabadellencs no s’asseguin a la terrassa: “La pols de les obres embruta el menjar dels comensals”. “La gent prefereix anar allà on regna el silenci” diu; i afegeix que “aquí el menjar dels comensals de la terrassa s’embruta de pols”. Lamenta que el consistori no prengui cap mesura.
Daniela Franco, treballadora de la cafeteria Centenari
A la demanda també s’hi afegeix el restaurant Nazar, a l’altre extrem del Passeig, però igualment afectat per la mateixa situació. Luz Celewnis n’és cambrera i es passa gran part del matí asseguda esperant que arribi algun client. “Abans teníem la terrassa plena durant el matí, ara amb prou feines omplim dues o tres taules”, admet. La combinació del sol i les obres, diu, els està perjudicant i veu com “els clients passen de llarg i no s’hi asseuen”. La treballadora explica que quan els obrers marxen i cau el sol, el restaurant es “transforma completament”. “Passem quasi de 0 a 100”, afirma. “És en aquest moment quan comencem a treballar de veritat i la caixa comença a funcionar”, conclou.
Luz Celewnis, cambrera del restaurant Nazar
