Concert de cor i cobla. Coral Belles Arts. Orfeó de Sabadell. Cobla Mediterrània. Bernat Castillejo (director)
Ho escrivia fa unes setmanes en relació amb la Festa de la Sardana que va celebrar-se al Teatre de la Faràndula: una de les potencialitats musicals de Sabadell rau en la cobla, tant per tradició com per actualitat. Una actualitat que aferma la capitalitat cultural de la ciutat de cara al 2024 i que és representativa de cites com l’organitzada per les Joventuts Musicals, el XXII Festival Internacional de Música de Sabadell. Se celebra durant el juny i juliol.
El concert de cor i cobla, celebrat al Casal Pere Quart dilluns passat, homenatjava al recentment traspassat Jesús Ventura amb la interpretació de la seva sardana Violetes, que l’any 2006 va dedicar a la colla Violetes del bosc i que subtilment empra motius de la sardana homònima de Fèlix Martínez Comín. D’aquest darrer va sonar Maria Dolors, de les més suggestives de la sessió per la texturació i jocs de plans sonors als curts en una exploració clarament simfònica i ambiciosa, com també ho són Migjorn i Campanetes de Manuel Oltra.
I és que la vetllada també commemorava el centenari del naixement de Manuel Oltra (1922-2015), vinculat a Sabadell i mestre d’il·lustres compositors i personalitats musicals com Jesús Ventura i Josep Maria Serracant, baluards del món coblístic fonamentals gràcies a nombrosos arranjaments, iniciatives diverses i, sobretot, l’entitat Músics per la cobla.
Com va exposar Imma Pujol en la presentació amb adients incisos de caràcter historiogràfic i contextual, tot el programa s’estructurava a partir d’una estudiada selecció de composicions escassament conegudes que van incloure Remembrances de Josep Serra, que marca un punt d’inflexió entre les sardanes vuitcentistes i les més romàntiques de la seva trajectòria; Cants de Mallorca de Francesc Pujol, escrita a partir de temes populars mallorquins; i un seguit de sardanes amb cor. Són Putxinel·lis, d’Antoni Serra amb sonoritats d’un cert onirisme i detalls tímbrics com el xilòfon; Ginesta d’or, del sabadellenc Agustí Borgunyó amb interessants jocs de pregunta-resposta entre famílies instrumentals i les veus dels cantaires; i Avui és festa major, de Joaquim Serra, que obre el tercer i últim acte de la seva sarsuela catalana Tempesta esvaïda, estrenada l’any 1937 i recuperada el juliol de 2016.
La Cobla Mediterrània i el seu titular des de 2005, Bernat Castillejo, amb l’experiència i recerca de relleus i matisos que els caracteritzen, van oferir una primera part d’alt nivell, reforçada per l’Orfeó de Sabadell i la Coral Belles Arts a la segona. Per cert, aquí, Castillejo substituir in extremis l’anunciat Jordi Lluch, baixa a última hora. Mèrit afegit. En aquest sentit, cal ponderar les oportunitats d’actuar i l’esforç de preparació que els requereix com a entitats amateurs i voluntarioses. Ara bé, va ser inevitable percebre l’absència de més veus masculines, davant el públic que quasi va omplir el pati del Casal Pere IV i que va gaudir del vincle idiosincràtic entre música, llengua, dansa i nació de la sardana des de finals del segle XIX.
