Ciutat

Jordi Fontoba diu adeu a la direcció de l’Escola Pia, dotze anys després

Jordi Fontoba fa un pas al costat per cedir la direcció de l’Escola Pia de Sabadell a Marta Marín, actual coordinadora pastoral

Jordi Fontoba, en un dels passadissos del centre / Víctor Castilo

Tres mandats o, dit d’una altra manera, dotze anys. Aquest és el balanç final de Jordi Fontoba com a timoner de l’Escola Pia de Sabadell. Fa una passa al costat per cedir la direcció del centre a una altra professional de l’escola, però il·lusionat per continuar omplint les aules de l’emblemàtica escola amb la seva experiència i passió per la docència. Marta Marín, actual coordinadora pastoral del centre, serà l’encarregada d’agafar el relleu de Fontoba aquest setembre.

Per què hi ha un relleu a la direcció?

Vam acordar que seria millor un canvi. Jo tinc ganes de tornar a la trinxera. Deixo de banda els maldecaps de la direcció i torno a les meves classes, les meves tutories… Jo ara seré tutor de 4t i faré matemàtiques, tecnologies… Agafa el relleu una persona nova, que treballa aquí des de fa molts anys i que té un perfil diferent, i això és bo. És una dona, per fi, ja tocava: crec que aquesta escola no havia tingut una dona al capdavant. El seu perfil està més orientat a l’educació infantil; el meu és més tècnic, de secundària i batxillerat.

L’actualitat ha estat intensa aquests anys.

Han estat 12 anys de bomber. Han estat molt bèsties. Vaig entrar amb la crisi financera. Hem patit la baixada de la natalitat. El coronavirus. La politització de l’escola: hi ha hagut la voluntat, per part d’algunes persones, d’intentar introduir conflictes polítics dins l’escola i nosaltres hem de ser aliens a qualsevol posicionament polític. Han estat anys de molts “pollastres”.

I l’etapa més dura?

La pandèmia, especialment el retorn precipitat a les aules de gener, en plena cresta d’òmicron. Van ser jornades de 24 hores, 7 dies a la setmana. Sort que s’havia inventat el WhatsApp que ens permetia tenir converses àgils amb les famílies. Ha costa molt la comunicació amb el Departament d’Educació: la seva relació amb les escoles concertades no és bona. Fa 2 anys què les instruccions de funcionament no ens arriben per correus oficials, sinó que ens adonem dels aspectes bàsics del funcionament de les escoles a través del Ricard Ustrell, per la tele. Això amb la pandèmia ha estat molt evident.

Costa omplir les aules de P3.

Les famílies amb una criatura de 3 anys no busquen un centre lluny de casa seva per logística i organització. A la part de la ciutat on estem nosaltres hi ha poques parelles joves. Aquesta part del centre és probablement la més cara de la ciutat i és difícil que una parelleta amb un infant de 3 anys, amb els salaris que es cobren avui en dia, pugui comprar un allotjament aquí. Tenim problemes de natalitat derivats d’aquestes circumstàncies. En general, a la ciutat hi ha molta més oferta que demanda de places de P3. Serem una escola “xula” igualment, tinguem dues o tres línies a P3. Perdem canalla per P3, però volem obrir-nos a l’etapa postobligatòria.

El batxillerat és privat.

El batxillerat privat és car. Tot i això, és un centre de cost deficitari perquè el departament no es fa càrrec de cap aspecte del funcionament. Els grups són de molt poc alumnat (de 5, 6, 7 alumnes), aleshores tot això és molt car. Va costar d’engegar els primers anys. Vam reformular-lo i flexibilitzar-lo, però, i ara mateix és l’etapa educativa més demandada. Tenim llista d’espera i és bastant probable que ens autoritzin obrir una tercera línia de batxillerat.

Com conviuen ensenyament i religió al centre?

Hi ha una imatge preconcebuda per part de la ciutat que fem la nostra estona de pregària, el Pare Nostre, simbologia religiosa… No, en absolut. No hi ha activitat parroquial dins de l’horari lectiu. Ensenyem les religions del món, i el nostre objectiu és que l’alumnat quan acabi ens digui el que pensa lliurement: que és agnòstic, cristià, budista… Senzillament, fora de l’horari lectiu poden preparar la comunió, anar a eucaristia… Però és voluntari.

Trobaràs a faltar el càrrec? Després de 12 anys…

Tenir un despatx amb aire condicionat està bé, no? Però, no. Jo no he deixat mai de fer classes, he fet entre 8 i 13 hores de classes a la setmana durant aquests anys; he fet fins i tot tutories a 3r i 4t d’ESO mentre era director. Només trobaré a faltar el contacte amb l’equip de directors d’Escola Pia Catalunya, un equip potentíssim que m’ha ensenyat moltes coses durant aquests anys.

Com ha de ser un bon director?

És fonamental prendre distància. Jo al principi personalitzava molt els problemes, però cal agafar distancia per ser objectiu. Al final cal posar per damunt de tot els interessos de la canalla. El projecte ha d’anar centrat sempre a l’alumnat.

Comentaris
To Top