“No hi ha relleu. No hi ha vocació. La societat d’avui dia no afavoreix aquesta manera de viure la nostra vida”, lamenta Sor Teresa. La comunitat de l’Orde de les Serventes de Maria marxa de Sabadell 128 anys després de la seva arribada, per falta de monges que puguin continuar la missió encomanada de vetlla als malalts.
Al carrer de Montserrat, 139, nou germanes totes elles d’edat avançada, vingudes d’arreu d’Espanya, viuen els seus darrers dies a la ciutat. A contracor, i sense poder prendre part de la decisió dels seus superiors, en els pròxims dies seran reagrupades en altres monestirs per continuar el seu ministeri: “Volem donar les gràcies a tot Sabadell. Els familiars ens han posat a les nostres mans el més sagrat que han tingut, els seus familiars malalts. Volem agrair l’oportunitat que ens han donat de cuidar persones com si fossin Jesucrist”, explica, Sor Montserrat, una de les monges que en els pròxims dies, juntament amb tres germanes més, anirà a la Casa de Barcelona.
Enrere, les monges infermeres deixen un llegat difícil d’esborrar per a molts sabadellencs, amb un únic desig: “Volem que se’ns recordi com a dones entregades a Déu en una consagració però dedicades al malalt al seu domicili. Per nosaltres el Crist és el malalt que hem vetllat en cada moment”, explica Sor Teresa.
A partir d’ara, i després de vetllar durant nits –i també de dia– a cases particulars i també a clíniques i hospitals, la seva missió serà vetllar a les germanes malaltes, posant punt final a la seva tasca altruista a l’exterior del monestir: “Em fa molta llàstima la soledat de la gent gran. Anar a les residències és privar al malalt del més íntim que té. I mentre pugui estar a casa, és el tresor més gran que té. Ara ajudarem a les nostres germanes grans, que han estat tota la vida exercint la missió encomanada”, assegura Sor Montserrat.
Trenta-quatre anys a Sabadell
A la Casa de Sabadell, les han viscut de tots colors. A dins i fora de la comunitat. Una d’elles, Sor Luisa ha estat a Sabadell durant trenta-quatre anys. Més de tres dècades cuidant malalts i de retruc, veure la transformació de Sabadell: “Anys enrere, quan anàvem a casa dels malalts, s’escoltaven els telers. Ara tot ha canviat, la ciutat i la societat. Era un poble on es vivia d’una altra manera”, analitza.
En la mateixa línia, la més longeva de la comunitat lamenta que “si fos per un període concret, estic convençuda que vindria més gent. S’ha d’escoltar la veu de Déu, però amb aquest soroll no hi ha moments per a la reflexió i la pietat s’ha perdut, cabdal per escoltar”.
N’hi ha com la Sor Luisa que durant els seus trajectes han pogut veure la metamorfosi de Sabadell, però d’altres, com Sor Marina, de vuitanta-vuit anys, i des dels divuit com a Serventa de Maria ha estat onze anys fent de portera: “Jo no he sortit, no obstant això, he estat feliç i tranquil·la, agafant el telèfon i rebent les visites. Ara marxo a Tudela, per continuar la missió”.
