El ple del 5 de juliol debatrà una moció d’ERC Sabadell perquè la ciutat s’adhereixi al manifest de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, promogut per l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. És una iniciativa que busca “aconseguir un gran consens de la societat catalana” i això inclou agents econòmics, sindicats, partits polítics i ajuntaments.
Per això, es debatrà aquesta proposta que ha explicat Forcadell “va més enllà de l’independentisme” perquè “va de la defensa dels drets i les llibertats democràtiques”. I ha defensat la petició d’autodeterminació i amnistia entesa “com a solució al conflicte polític”. I és que, tal com ha enumerat la republicana, hi ha 800 causes obertes des de l’1-O, “2.560 persones afectades i les seves famílies” i “4.500 represaliats, dels quals prop d’un miler van patir violència policial”.
A més, la sabadellenca ha apuntat que “ens han espiat”, cosa que suposa, ha dit, “una pèrdua de qualitat democràtica” i amb aquest manifest es busca “visibilitzar i donar eines” per resoldre la situació “per la via política”. Forcadell ha recalcat que hi ha “un gran consens”, perquè, a més de les enquestes de mitjans de comunicació, en les del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de 2018, un 77% de la població va estar en contra dels empresonaments dels presos polítics; la de 2019, un 75% era partidària de solució política; la de 2021, un 67% a favor de l’amnistia i la de 2022, un 81% vol un referèndum.
El portaveu de la formació, Gabriel Fernàndez, ha recordat que “la casualitat” ha volgut que la presentació de la moció sigui un any després de la benvinguda a Carme Forcadell, a la plaça Sant Roc, un cop li van concedir l’indult. Fernàndez ha obert la porta a que Junts per Sabadell, la Crida per Sabadell i la regidora no adscrita, Marta Morell, siguin coproposants. Forcadell ha precisat que la voluntat és que l’Acord entri a la sala de plens de tots els consistoris catalans, “també estem parlant amb els socialistes”, ja que l’objectiu és que el 3 d’octubre es pugui fer un informe amb tot el llistat d’adhesions al manifest, que es va engegar al març.
”No tinc confiança en la taula de diàleg”
La que també va ser presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya ha manifestat que “no tinc confiança en la taula de diàleg pels incompliments” del govern espanyol, tot i així, “hem de mantenir la bandera del diàleg, evidenciar que en aquest conflicte hi ha una part que no s’ha aixecat i una altra que ni s’asseu”.
