Un cop tancada, de manera provisional –a l’espera de les al·legacions dels seus detractors– la carpeta sobre l’aprovació del terreny per a construir-hi el SurfCity, ara s’obre un nou escenari: Quin futur li espera a la piscina d’onades, si finalment els contraris al projecte no aconsegueixen aturar el projecte? A Catalunya hi ha diversos casos semblants al de Sabadell.
Al Maresme, en concret a Montgat, una de les empreses referents en l’àmbit mundial, Wavegarden, ubicades a San Sebastián, anunciaven, el febrer del 2017, la intenció de construir la primera llacuna d’onades artificial d’Esapnya, amb una inversió de 10 milions d’euros. ‘Només’ els mancava la llicència d’obres per a l’arribada dels surfistes, a partir del 2020. Però 17 mesos després, els partits polítics de la població maresmenca es van desdir, un cop coneixedors de la necessitat de la modificació del pla urbanístic metropolità, per la cessió d’uns terrenys de la fundació Montcelimar, adscrita a la Universitat de Barcelona. Cinc dels set partits del consistori, van fer un gir de guió i van donar suport a la Plataforma Salvem Montgat, qui defensava la necessitat d’imposar els criteris ambientals i de mobilitat per davant dels econòmics.
A Cunit, la mateixa empresa que va intentar sense èxit la piscina d’onades a Montgat, Wavegarden, ha presentat un projecte faraònic, amb una inversió superior als 40 milions d’euros, per a construir-hi un càmping-resort amb una piscina d’onades. Ara com ara, el projecte compta amb el suport del consistori, però a la vegada, topa amb una forta oposició liderada pel Grup Ecologista del Vendrell i el Baix Penedès.
