JORDI SERRANO

Què fem de l’edifici de l’antiga Caixa Sabadell?

[Jordi Serrano, Historiador i rector de la UPEC]

Fa uns dies, al Diari de Sabadell Aleix Pujadas publicava una informació, Toc d’atenció de l’antiga Caixa Sabadell, en què l’actual director de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Joan Carles Sunyer, i el president, Josep Maria Mañosa, explicaven les dificultats de l’entitat que gestionen després que fa dos anys i mig el BBVA marxés de l’edifici modernista. 

Vull fer unes reflexions abans no sigui massa tard. A veure, un edifici de Jeroni Martorell o un equivalent, quants en tenim a Sabadell? Cap més. A més, el dia 30 de setembre del 1938, les Corts de la República espanyola van celebrar al saló modernista de la seu central del carrer de Gràcia una de les darreres sessions ja de camí a l’exili. Per cert, hi podríem posar una placa explicant-ho. Cal recordar que uns preclars ciutadans es van carregar, a les darreries del franquisme, la façana modernista de darrere per fer-ne una de més moderna.

Els clients de Caixa Sabadell érem una gent que no teníem cultura financera ni ganes de tenir-ne. Teníem uns estalvis i alguns anys una hipoteca en una Caixa que no donava gaire interès als estalvis, però que no tenia afany de lucre i a més feia una ingent obra social i cultural. En el tram final, la gestió de Caixa Sabadell va ser un nyap i la va portar a la fi. Es va fer l’operació de fer una Fundació posterior, que, a parer meu, estava mal plantejada. Se sabia que el BBVA marxaria. El BBVA va posar ben aviat les cartes sobre la taula: o controlaven la Fundació o no volien invertir-hi. I d’això fa molts anys. Fins i tot es van fer operacions poc raonables, com fer fora la Fundació Bosch i Cardellach del carrer de la Indústria deixant-hi els valuosíssims fons al soterrani. 

Crec que seria lògic que l’Ajuntament entrés al patronat de la fundació i hi fes una aportació econòmica a canvi de convertir l’edifici central en una sala d’exposició, ja que a Sabadell no en tenim cap en condicions. I la sala d’actes modernista es podria utilitzar com a Barcelona fan amb el Consell de Cent, per fer alguns actes de rellevància ciutadana, aquí el Trentenari no tenia una sala noble com aquella. 

Hem de trobar una solució raonable també per a Sabadell Cultura i per al bosc de Can Deu. Crec que seria un fracàs col·lectiu si entre tots no fóssim capaços de pensar en un escenari on aquestes grans estructures cíviques tinguin un futur adequat i esplendorós. I ja posats a dir, m’agradaria recordar una proposta que vaig fer fa temps i és transformar la concepció de bosc de Can Deu per un parc urbà, és a dir, allò no és un bosc com ho pot ser un de la Vall d’Aran, és un parc urbà i, per tant, hi ha alguns espais com l’antic mirador, l’església de Sant Vicenç de Verders, el pàrquing i la zona de Sant Julià d’Altura on caldria fer estudis paisatgístics acurats i amb plantacions noves diferenciades i reg. En fi, convertim una crisi de perspectiva en una oportunitat de futur. Fa massa anys que tenim aquesta incertesa.

Comentaris
To Top