[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
A principi d’any ja advertíem que, juntament amb l’evolució de la pandèmia, la clau econòmica del 2022 seria la inflació. Doncs bé, malauradament, aquest indicador s’ha descontrolat. El més preocupant és que l’IPC subjacent (el qual no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics) ha assolit el juny el 5,5%, la xifra més alta des de l’any 1993. Això significa que l’increment de costos energètics s’ha traslladat al global de la cistella de la compra.
En un escenari similar, la Reserva Federal nord-americana ha apujat els tipus d’interès, circumstància que ha comportat l’apreciació del dòlar respecte a l’euro a uns valors que no vèiem des de fa 20 anys. Aquest fet, d’una banda, afavoreix les indústries exportadores i el turisme. Ara bé, de l’altra, comporta que les importacions energètiques s’encareixin, la qual cosa complica encara més la situació inflacionària. Només cal observar com el dèficit comercial s’ha disparat el 2022 un 500% respecte a l’any anterior.
En aquest escenari, el BCE no té alternativa i haurà d’apujar els tipus d’interès. La incògnita és a quin ritme i com se’n ressentirà l’economia. Lagarde, en les seves últimes declaracions, va reconèixer que la inflació ja no és només qüestió d’oferta (increment de costos), sinó també de demanda (sobreescalfament de l’economia, sobretot dels serveis). Els països més endeutats, com Espanya, comencen a tremolar…
Certament, el que pugui succeir a la guerra d’Ucraïna també tindrà un gran impacte. La portada de The Economist és clarivident. Hi apareix una caputxeta vermella perduda enmig de la neu, en un camp ple de tubs de subministrament de gas, sota l’afamada mirada d’un llop. No hi ha cap dubte que Putin utilitzarà el fred de l’hivern i el desgast mutu com a ama de guerra. Rússia ho ha estat fent des de Napoleó. La pregunta dolorosa que ens haurem de plantejar és fins on estem disposats a patir per salvar la integritat territorial ucraïnesa. I qui assumirà el cost polític d’acceptar un eventual pacte amb un enemic demonitzat.
Per acabar amb un cert optimisme, vull afegir que alguns analistes sostenen que la inflació es moderarà de manera natural el segon semestre, principalment per un efecte estadístic i per les baixes perspectives de creixement. Tant de bo sigui així, ja que tot seria més senzill. Bon estiu.
