Qui té un edifici protegit pel pla de protecció del patrimoni local, generalment, considera que té una joia. Però també és conscient que gestionar aquests immobles no és fàcil, perquè comporten importants despeses de manteniment i dependre de l’administració, amb l’Ajuntament en primer lloc, però també de la Generalitat si el grau de protecció és més elevat.
Rengle d’habitatges d’en Pere Turull, al carrer de Fèlix Amat (Centre). Estan protegits pel pla de patrimoni local / VÍCTOR CASTILLO
“Per què posen tantes traves? Facilitar les obres en els edificis va en benefici de la ciutat”, argumenta un sabadellenc que és propietari de diferents edificis protegits i prefereix mantenir l’anonimat -com altres fonts d’aquest reportatge per evitar represàlies-. Es queixa perquè la normativa és força densa i els tècnics del consistori que analitzen cada expedient, molt estrictes, al seu parer. Els propietaris reclamen que l’Ajuntament doni més facilitats per poder reformar o rehabilitar les seves finques, amb la voluntat de donar-los un ús i que no es degradin.
L’Ajuntament defensa que, a més de les inversions que fa en el patrimoni municipal, entre les mesures vigents per afavorir la conservació del patrimoni privat hi ha bonificacions en l’IBI, exempció de la taxa d’obres i del 95% en l’impost de construcció (ICIO), en les actuacions en les parts protegides de l’edificació. “És una bonificació important, tot i que primer ho avances i després t’ho tornen”, puntualitza l’arquitecte sabadellenc i membre del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Josep Lluís Gorina.
Simplificar la normativa
Ara mateix, a Sabadell ja fa uns anys que s’està tramitant el nou pla de protecció del patrimoni, anomenat PEPS, i mentre no s’aprova definitivament s’aplica alhora que l’anterior, el PEP-BAMAS, la qual cosa genera més feina cap a promotors i arquitectes. “El nou pla és més ambigu que l’anterior”, explica Gorina, que considera que “si des de l’Ajuntament intentessin evitar ambigüitats, facilitarien la feina a tothom”. Promotors i arquitectes es troben amb un peix que es mossega la cua: volen rehabilitar un edifici protegit per donar-li un ús, però depèn del grau de protecció certes coses no es poden tocar. I llavors és quan hi ha qui desisteix d’intentar trobar una solució i es degrada el patrimoni, que pot quedar en desús.
Un altre arquitecte explica que a vegades es produeixen duplicitats. Potser per una obra un any enrere ja van presentar un extens informe de l’immoble, i per fer-ne una altra al cap de poc temps, l’han de repetir. “Cal?”, es pregunta aquest sabadellenc, que ha treballat en diferents projectes particulars. En el cas dels edificis protegits, “a nivell administratiu no t’ho posen fàcil i ningú vol tenir res protegit, perquè et limita en comptes de ser un orgull”, exposa aquest arquitecte. Un altre membre del sector, en canvi, apunta que sovint s’acaba arribant a un acord, però certament reconeix que això pot portar temps. I el temps costa diners.
Una cosa a tenir en compte en els edificis protegits és que els permisos que s’han de demanar sempre són d’un grau més elevat que en els que no ho estan. Així, el que a una llar particular seria una comunicació de les obres, en un edifici protegit és una obra menor, i el que seria aquest tipus, una obra major. I aquí els arquitectes i propietaris es juguen passar d’un temps d’espera de mitjana de 48 hores a una setmana o un mes en les obres menors. Per les obres majors, no menys de mig any.
Des de l’associació Monumenta, que agrupa propietaris de tot l’Estat, apunten que “adequar els usos és un repte important, especialment per temes d’accessibilitat”, tal com explica la seva vicepresidenta, Victòria Bassa, perquè és la manera que aquests edificis donin un rendiment econòmic que ajudi a mantenir-los.
L’Ajuntament obrirà una nova línia de subvencions dotada amb 35.000 euros
Com a novetat, aquest any l’Ajuntament preveu convocar per primera vegada una subvenció per ajudar a actuacions en béns protegits arquitectònicament i també per a projectes d’intervenció arqueològica. Aquest any està prevista la primera convocatòria d’aquestes subvencions, amb una dotació de 35.000 euros, que “haurà de servir per calibrar l’abast i dotació de les convocatòries successives”, apunten fonts municipals al D.S.
La veu dels sabadellencs
Cisco Raurell i Joan Batalla han viscut la transformació de Sabadell de primera mà.
Cisco Raurell, 78 anys. Plaça de l’Imperial.
El sabadellenc Cisco Raurell va passar alguns dels millors moments de la seva infància i adolescència anant al cinema Imperial. A l’antic, del qual encara té fotografies fetes per ell mateix dècades enrere. És un exemple de patrimoni que s’ha conservat, adaptat al temps actual, i això és el que posa a la balança quan valora el canvi, especialment de la façana, que va passar d’estar a peu de carrer a quedar enretirada a la plaça.
Cisco Raurell, a la plaça de l’Imperial / VÍCTOR CASTILLO
“En particular, el canvi no m’agrada pel record que tinc d’abans, però per mi és una bona obra adaptada al moment actual, que és com ha de ser, no agafar, tirar-ho i oblidar-ho”, apunta. Quan era petit, amb les cinc pessetes que tenia per passar la setmana, sempre en destinava una (o dues, si s’ho podia permetre) a anar al cinema, com quan va veure Cantando bajo la lluvia, i sempre amb unes llaminadures o un entrepà.
Joan Batalla, 74 anys. Plaça del Doctor Robert.
Per la seva part, un dels espais emblemàtics de Sabadell per a Joan Batalla és la plaça del Doctor Robert, on hi havia el quiosc modernista. Per ell era un punt clau, l’engranatge entre el Passeig i la Rambla, espais clau per trobar-se amb els amics, aprendre a patinar i lligar “caminant amunt i avall”, recorda.
Joan Batalla, a la plaça del Doctor Robert / VÍCTOR CASTILLO
A parer seu, “vist amb la mentalitat d’abans, ara ha perdut molt, però actualment amb la mentalitat dels joves, crec que ho troben bé com nosaltres trobàvem bé el que hi havia abans”. Batalla creu que l’Ajuntament “pot fer més coses” per protegir el patrimoni públic, però també és conscient de l’alt cost econòmic que això comporta. En el cas dels propietaris privats, “és molt fàcil dir que s’ha de conservar, però després el propietari ha d’anar pagant i potser això la gent no ho veu”. Millorar les ajudes considera que seria una bona opció.
