Quatre de la tarda d’aquest passat dissabte 30 de juliol. Els voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal de Sabadell (ADF) es reuneixen a les brigades de Can Marcet, l’espai on es troben els vehicles municipals. Per ells, encara hi ha feina. I és que les últimes onades de calor i les recents restriccions per risc d’incendi fan que aquest estiu, més que mai, sigui imprescindible tenir cura de l’entorn natural. “Ha estat una campanya molt dura”, afirmen.
Per aquesta nova jornada de vigilància seran quatre voluntaris, una de les principals singularitats d’aquesta organització. Pau Recio, cap de colla; Eco Manyosa, Víctor Leonardi i Andrés Navarro. “En som més, però avui hem vingut els que podíem. Cada setmana ens apuntem als torns i ens organitzem per sortir”, explica l’Eco. Les guàrdies de l’ADF s’emmarquen a la temporada estival, que comença el 15 de juny i finalitza el 15 de setembre.
D’octubre a novembre es fa el tancament i valoració de campanya, es preparen les formacions pels nous voluntaris i també es planifica l’estiu següent. A les formacions s’entrena els membres que acaben d’entrar, es fan les proves d’admissió, si hi ha molta demanda, i els exàmens per obtenir el carnet groc per estar a primera línia de foc durant un incendi. Prèviament, s’aconsegueix el carnet verd, que es rep al ser admès a l’ADF.
Formar part d’aquest organisme també permet ajudar arreu del món: gràcies a ser ADF i l’experiència adquirida al voluntariat, l’Andrés va poder participar en les tasques d’ajuda del volcà de La Palma. “Allà rescatava animals, feia acompanyaments a la gent i extreia cendra”, recorda. També va poder anar de voluntari a Ucraïna, acompanyat del Víctor, per fer tasques humanitàries.
ADF de Sabadell comprovant el funcionament d’un punt d’aigua/ Victòria Rovira
Brigades
L’espai on guarden els vehicles es troba ben a prop de la seu de la Policia Municipal. Allà, l’ADF hi té la seva petita flota, dues pick up, un 4×4 i un camió. Però la seva seu es troba a la Salut. “Tenir la base lluny dels vehicles fa la feina més feixuga, ens agradaria tenir-ho tot al mateix espai”, comenta el Pau. Abans de cada guàrdia es troben i comproven els walkie-talkies. També es revisen els vehicles i, en aquesta ocasió, utilitzaran els dues pick ups. Un cop revisats i notificat l’inici del servei per ràdio comença la guàrdia.
Els cotxes de l’ADF són amples. La part del darrere va carregada de material per extingir incendis i netejar camins. L’Eco afegeix que “no és la nostra tasca principal, però si trobem un arbre caigut, per exemple, prevenim”. Dins el vehicle s’hi pot observar una tauleta que serveix com a GPS i també té incorporada una aplicació de rastreig que els permet estar en contacte i detectar focs propers. A l’alçada de la cintura, tots els voluntaris porten un casc, aigua i eines.
Del nucli de Sabadell arriben a la Salut, la seva base. Allà hi fan la majoria de les guàrdies, però també es mouen per les zones de serra Sant Iscle, per bona visibilitat; Can Bonvilar; davant de Can Deu i algun cop al turó de Sant Pau, a l’altra banda de la C-58 respecte al polígon industrial. Sobretot hi treballen per fer vigilància estàtica, en ser espais alts des d’on controlen bé tot Sabadell. La seva feina va més enllà d’apagar focs complementant la feina dels bombers.
Els ADF també revisen camins i hidrants, punts d’aigua on connectar les mànegues situats a peu de carrer. Per sobre de tot, però la seva feina és supervisar zones perifèriques de la ciutat i actuar, si cal, a zona agrícola i forestal. En dies concrets, com Sant Joan i durant els focs de la Festa Major, sí que tenen permís per actuar dins del nucli urbà.
Abans d’arribar a la base de la Salut, revisen un punt d’aigua davant del cementiri per veure si està operatiu i omplir el dipòsit d’un dels cotxes. El cap de colla, Pau Recio, lamenta que “els ADF “rebem uns 10.000 euros anuals [de subvenció], però la burocràcia fa que arribin massa lents. Molts cops hem de gestionar nosaltres els pagaments, si no fos per autogestió i col·laboracions aniríem molt justos”.
/VICTÒRIA ROVIRA
Espai de treball
La base de la Salut és una antiga masia i, a més de ser un petit centre operatiu, també els serveix d’espai de cohesió. “En cas d’incendis grans, aquí hi ha una persona que es coordina amb bombers i emergències i ens avisa”, explica el Pau. “A un incendi hi podem actuar si arribem els primers. Si hi ha bombers, ens manen que fer i els assistim”. Les hores principals on cal estar alerta són més al capvespre.
Els voluntaris fan també les comprovacions dels hidrants, punts d’aigua situats al voltant de zones naturals. Han de comprovar que estiguin operatius i preparats per un eventual servei. Mentre obre un hidrant, l’Andrés afegeix que “comprovem que es puguin obrir correctament i deixem rajar l’aigua fins que surti plenament neta”. Són tasques que es realitzen rutinàriament i es revisen aquells punts que queden a prop de zones forestals. Si algun no funciona, s’avisa a Ajuntament i a la companyia Aigües Sabadell. La inspecció aquest cop els porta pels barris de la Roureda, Can Deu i els Merinals.
Acabada la guàrdia i, ja de nou, arribats a brigades es notifica per ràdio la fi del servei. Els voluntaris de l’ADF baixen dels seus vehicles i guarden l’equipament. “Ens veiem demà a la mateixa hora, oi?”, pregunta el Víctor. Tothom afirma i s’acomiada. Toca descansar i preparar-se per a una nova jornada de vigilància.
