[Manel Camps i Marc Béjar]
Els Jocs Olímpics de Barcelona 92 també es van viure i veure a Sabadell. Ara fa trenta anys, desenes de voluntaris sabadellencs i gran part de la població es van bolcar en la celebració de l’esdeveniment esportiu més important del món. Però no només a la capital catalana, sinó també des de Sabadell, en concret, des del Pavelló Municipal d’Esports i, especialment, a l’estadi de la Nova Creu Alta, on durant una setmana –24-30 de juliol– va ser una de les tres subseus on es van disputar les competicions de futbol. Fins a sis partits, amb la participació de les seleccions sots-23 d’Egipte, Qatar, Ghana, Colòmbia, Mèxic, Austràlia, Suècia i Marroc, van aconseguir congregar més de 23.000 persones a l’estadi. Unes olimpíades històriques, també, per la medalla d’or obtinguda per la taekwondista sabadellenca Elisabet Delgado.
Els testimonis
Josep Masip, Socors i Emergències de la Creu Roja
El Josep va ser el director de la unitat voluntària de Socors i Emergències de la Creu Roja, amb membres de Sabadell, Cerdanyola i Vilanova i la Geltrú. Ell va viure els JJOO al Palau Sant Jordi de Barcelona, on va cobrir la gimnàstica, handbol i voleibol. “Havíem d’atendre les incidències de pista i del públic. Van ser casos menors, propis d’una instal·lació amb 15.000 persones. Els esportistes donaven poca feina”, repassa. Avui, relata amb un somriure un dels moments més tensos. “Nelson Mandela va quedar bloquejat a l’ascensor. Va pujar-hi amb uns guardaespatlles i es van aturar per excés de pes”. Després d’uns minuts de neguit, tot va quedar en una anècdota. “Encara recordo quan el director de la instal·lació va venir a dir-nos que hi anéssim corrent. Estava més blanc que la camisa que portava”, riu. Amb una dilatada experiència en grans esdeveniments, admet que és una de les cites més especials que ha cobert. “Sabíem que estàvem fent una cosa molt gran i la responsabilitat era enorme”. Des del seu punt de vista, però, Sabadell podia haver tret més profit dels Jocs. “Tinc la sensació que, una mica, es va perdre el tren”, lamenta, analitzant l’impacte que van tenir en altres ciutats.
Santi Martín, aplegapilotes a la Nova Creu Alta
De vegades, la possibilitat de formar part d’uns Jocs arriba de la manera més inesperada. El Santi feia dues temporades que feia d’aplegapilotes a la Nova Creu Alta quan el tren olímpic va arribar per casualitat. “Ho vaig afrontar amb molta il·lusió”, rememora. “La selecció olímpica de futbol d’Espanya va fer un amistós abans de la cita a Sabadell i va ser molt emocionant”. Al Temple hi va viure tots els partits olímpics, a més de gaudir com a convidat de la final disputada al Camp Nou.
“Quan va venir a jugar la selecció de Qatar, els seus aficionats ens llançaven monedes de 500 pessetes al fossat i nosaltres ens barallàvem per recollir-les”, narra l’anècdota. El sabadellenc recorda els nervis de les setmanes prèvies, quan va anar a Barcelona per emprovar-se la roba que lluiria aquells dies. “Al voltant de l’estadi es respirava l’esperit olímpic en la gent”, analitza. Ell tenia 12 anys. Tres dècades després, el somriure es torna a dibuixar a la seva cara quan parla d’aquelles setmanes. “No s’oblida mai. La il·lusió de poder dir ’jo vaig ser voluntari olímpic’ és incomparable”, explica orgullós. Encara ara, guarda fotos i una medalla commemorativa d’una cita que, per a ell, continua semblant que va ser ahir.
LES IMATGES
Zepelí a l’Aeroport de Sabadell Durant els dies previs a la disputa de la competició de futbol, així com la setmana de competició, l’Aeroport va ser un dels epicentres amb l’arribada de nombroses personalitats d’arreu del món.
La ciutat, engalanada amb els Jocs Olímpics Molts racons de la ciutat com aquest, a la plaça d’Espanya, autobusos o balcons. Es respirava ambient d’olimpíades, amb la popular mascota Cobi com a gran protagonista.
Partit inaugural a la Nova Creu Alta El 24 de juliol del 1992 es va disputar el Qatar-Egipte, amb victòria per la mínima dels qatarians. Aquest partit es convertiria en l’estrena olímpica de Sabadell en uns Jocs Olímpics.
Cues per tenir un record dels Jocs Les diverses botigues a l’exterior de la Nova Creu Alta es van convertir en un degoteig constant de sabadellencs i visitants de fora la ciutat que volien tenir un record de les olimpíades.
