Què els ha endut a unir-se a l’ADF? Anècdotes, motivacions, il·lusions. Parlem amb quatre voluntaris que desvelen la part més humana de l’agrupació.
Eco Manyosa, 7 anys a l’ADF
L’Eco satisfà una part de les seves inquietuds personals amb la tasca que desenvolupa a l’ADF. Ja fa set anys que va entrar a formar part de l’equip de voluntariat de Sabadell i la llavor germinava gràcies als seus estudis de gestió forestal. “El que més m’agrada és extingir incendis, un dels principals motius pels quals en formo part”, sosté. “Hi vius la plena acció”, afegeix. Amb foc o sense, la feina mai els hi falta a la base de l’ADF a Sabadell: es traslladen als punts de guaita, fan formacions, pràctiques de comunicació o passejades de supervisió de camins.
Per a l’Eco, formar part de l’agrupació és contribuir a preservar el medi natural de Sabadell. De fet, aquest any el recorda com un dels més intensos que ha viscut: “Ha estat el Sant Joan més mogut que recordo. I aquesta campanya és molt intensa, amb fortes onades de calor i sense pluges”, indica.
/VICTÒRIA ROVIRA
Víctor Leonardi, 3 anys a l’ADF
Nascut al Perú, en Víctor ha dedicat molts anys de la seva vida al voluntariat. Quan va arribar a Sabadell, es va instal·lar a un alberg a escassos metres de la seu dels ADF i sempre veia com uns voluntaris que passaven amunt i avall amb els seus vehicles. Un dia va aconseguir distingir les lletres dels uniformes i es va posar en contacte amb ells a través d’Internet: “Tenia curiositat per saber qui eren i què feien”, explica.
I, després d’una entrevista, passava a formar part dels ADF, coincidint amb l’esclat de la pandèmia. Diu que col·laborar i ajudar les persones ho porta ben endins. “Vaig fer un jurament per a servir i protegir. Ho porto al cor”, assegura.
La seva dedicació a l’ADF és a temps complet, i es prepara per poder estar a primera línia del foc. I aquest any “des de l’inici de temporada hem tingut intervencions cada dia. Hem superat mitjanes d’anys anteriors”.
/VICTÒRIA ROVIRA
Andrés Navarro, 6 anys a l’ADF
Andrés va estudiar un grau en medi ambient i va sentir-se molt atret pel voluntariat. Ell és un dels més veterans a l’ADF i acostuma a ser qui supervisa les tasques durant els incendis. La seva trajectòria és llarga, ja que va iniciar-se en el món del voluntariat a Protecció Civil.
Ell es considera un amant de la natura i se sent més còmode protegint-la. “Fem una tasca de primera intervenció per minimitzar l’impacte del foc”, apunta. Però també ha tingut experiència amb les flames a pocs metres d’ell: “Quan arribes a un incendi, se sent molta calor. Si el foc supera els sis metres, es genera molta tensió. Cal valorar com actuar”.
/VICTÒRIA ROVIRA
Pau Recio, 5 anys a l’ADF
En Pau és cap de colla dels ADF de Sabadell i des del 2017 forma part del grup. Al seu uniforme hi consta la formació –té el carnet groc–, el número d’identificació i el seu grup sanguini. “L’ADF combina la lluita ecologista individual i la tasca col·lectiva de prevenir o extingir un incendi”, explica. A hores d’ara, són 40 els voluntaris que en formen part, que han viscut aquest juliol amb molta intensitat.
“Ha estat un gran desgast físic i psicològic”, explica el Pau, que apunta que la millor prevenció és tenir els boscos ben cuidats. I matisa: “No som herois, som gent amb formació. Sense els bombers i la col·laboració ciutadana no podríem fer res”, tot i que admet la responsabilitat que implica aquest voluntariat.
/VICTÒRIA ROVIRA
