[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]
Els amics es varen anar enviant missatges a través de les xarxes socials. Era divendres i, per tant, dia de xerinola. Després d’una setmana de només veure aigua ja tocava animar-se amb unes quantes birres, per començar, i begudes una mica més fortes, per continuar.
A més, eren festes de barri i segur que hi hauria diversió. I si no, ja se la buscarien! Les barraques anirien a tot drap i ràpidament tothom estaria animat.
Tots havien d’arribar sopats, ja que no es podia perdre temps en l’alimentació, que el cap de setmana era curt!
Les birres van anar d’allò més bé, especialment amb la calor que feia. Passaven suaument, refrescaven i t’animaven. Un començament de festa perfecte.
S’explicaven les històries de la setmana, a més de recordar vells temps. Es van anar envalentint i començaren a posar-se reptes entre ells. «A què no ets capaç de fer això i allò»! Després segur que passarien a l’acció.
Cap al tard, van venir els focs artificials de la festa major. Van ser força bons, però ells van pensar millor serien unes bones fogates. Què és una festa major d’estiu sense fogueres?
Es van anar animant i un va dir: «si ho fan els pijos de Calella de Palafrugell, perquè no ho podem fer nosaltres?». Dit i fet. Es van posar a pujar per sobre dels cotxes i abonyegar-los. I també s’havien de trencar els retrovisors laterals. No serien ells menys que els del barri marítim!
Amb el terrabastall que feien, alguns veïns van començar a mirar i a gravar amb el mòbil. Això va ajudar a esbrinar el que va passar a continuació. Alguns van trucar al 112, però no hi havia manera que entenguessin ni que passava ni que havien de trucar a la Policia Municipal.
El grup d’amics es va anar encoratjant. Ara era hora de fer fogueres. I que millor que cremar contenidors, no en va és un esport molt arrelat a Sabadell. De fet, com bé explica el Diari de Sabadell, el primer mig any del 2022 ja se n’han cremat 130, d’ells 25 només en la nit de Sant Joan.
El contenidor va calar foc aviat. Les flames van créixer ràpidament i van començar a cremar la paret de l’edifici de davant. I, de cop, just quan arribava la policia, hi va haver una explosió enorme. Una part de l’edifici es va partir i començà a caure, emportant-se diversos veïns i aixafant els que feien la bretolada. Al final, hi va haver força morts i ferits.
En les anàlisis posteriors, es va veure que havia estat un cas similar al de Capità Arenas a Barcelona del 6 de març de l’any 1972, on varen perdre la vida 18 persones.
Qui coneix la Prevenció de Riscos Laborals, sap que perquè es produeixi un accident, o sigui que hi hagi dany, s’han de produir 3 o més causes simultànies. Si només en succeeixen una o dues, no es produeix cap accident (dany) i només es parla d’incident.
En aquest cas, van coincidir 3 causes i es va produir l’accident. Primera causa, el contenidor de paper estava ple a vessar i, per tant, hi havia molt material inflamable. Segona, a causa de les altes temperatures, el contenidor d’orgànica del costat va fer també d’accelerador de la combustió pel metà generat en la descomposició de la matèria.
I tercera i més important, els contenidors estaven just davant d’una clau de pas d’entrada de gas. Els veïns deien: com és que els contenidors seguien davant de l’entrada del gas? La paret ja s’havia cremat diverses vegades. Però no havia passat d’això: la paret ennegrida. O sigui, havien estat incidents. Els veïns havien escrit múltiples vegades a l’Ajuntament demanant el canvi de posició, adjuntant fotos amb les parets cremades, però no s’havia fet res. Fins i tot, quan s’havia escalat a la síndica i se li havia reclamat diverses vegades al llarg d’un any, la resposta era la mateixa: silenci. Normal, el temps de resposta de l’Ajuntament és la queixa principal dels sabadellencs.
Al final, les famílies afectades feien el dol pels éssers estimats, els accidentats miraven de curar-se i els departaments de l’Ajuntament es tiraven els plats entre ells. I aquí s’acaba el conte que encara que estigui basat en fets reals, només és un conte i mai podria passar… o potser sí?
Bones vacances!
