[Per Joan Reixach, emprenedor]
Ja he escrit anteriorment en aquest diari del prestigiós pintor i amic sabadellenc Ramiro Fernández Saus i del que em provoquen les seves obres. Bàsicament, els seus quadres em suposen dos beneficis, el primer seria el gaudir de la mateixa contemplació i el segon, i aquí reconec que soc un privilegiat, escoltar per part de l’autor les explicacions sobre les seves obres, els ets i uts de tot plegat. Això mateix em passa amb el fotògraf Josep Maria Vall Ponsa.
En Josep Maria, un sabadellenc nascut a Terrassa, és principalment un fotògraf analògic amb una carrera orientada a la fotografia a partir d’objectes i escenaris urbans i arquitectònics quotidians, que molt poques persones podem arribar a veure amb la seva visió. L’estil i les regles de composició d’aquest fotògraf són clares: ordre, lluminositat i relat.
Ell m’explica que ja de ben petit a casa a seva per festes i casaments tothom deia, “que faci les fotos en Josep Maria!”. Segurament la seva capacitat per captar el moment o l’anècdota devien ser una cosa innata que ha anat perfeccionant i treballant durant la seva vida. També em sorprèn la poca inclinació que té a valorar la tecnologia com un fet diferencial per una bona foto, “la bona foto la treballes al cap, la màquina no et donarà la creativitat”, diu.
En aquest sentit, el fotògraf Ansel Adams deia: “No fas fotografia només amb la càmera, la fas amb totes les imatges que has vist, amb tots els llibres que has llegit, amb tota la música que has escoltat i amb tota la gent que has estimat”. De fet, per mi la combinació perfecta per veure les fotografies de l’etapa analògica d’en Josep Maria seria escoltant música lluminosa dels vuitanta i noranta; autors i conjunts com el Phil Carmen o els francesos Tahiti 80, certament encaixen i molt.
L’altra virtut de les seves fotos és la de convertir quelcom habitual en quelcom màgic. Algunes de les seves fotografies et poden fer arribar a confondre, per exemple convertint una fàbrica de la Zona Hermètica de Sabadell en una postal icònica de Venice Beach (Califòrnia). Recomano molt veure les seves fotos, a l’enllaç: https://500px.com.cn/px-jmvallponsa/set.
Sempre estaré penedit de no haver guardat una foto que em va regalar el 1975: per por de perdre-la, la vaig guardar tant que ja mai més l’he trobada. Estava feta al Camp Nou, es veia de forma picada un córner on el verd de la gespa i el blanc del guix combinaven amb un majestuós Johan Cruyff vestit de blaugrana, amb la senyera de capità i una cabellera rossa a punt de llançar la pilota a l’àrea, tot plegat una composició gràfica magnifica.
