Fa un mes just iniciava els entrenaments. Ara, Gabri Garcia prepara el seu debut a la banqueta del Centre d’Esports d’aquest dissabte davant l’Amorebieta a la Nova Creu Alta. En una entrevista en exclusiva per al Diari de Sabadell, el tècnic de Sallent explica les seves sensacions, com ha afrontat la complicada revolució marcada des del club pel reajustament pressupostari i, sobretot, com veu els seus jugadors.
Repte majúscul. Això és el que vau dir tant vostè com Gerard Escoda en la presentació. Ho és. Primer, per l’entitat a on venim. Sabem que és un club amb una gran exigència cada any que s’ha de traduir en resultats, però a part que significa la institució, també és un repte perquè afrontem una temporada de molts canvis respecte a l’any anterior. Canvis estructurals, econòmics i esportius. Per això és un gran repte, però ja n’he afrontat d’altres en la meva carrera com a jugador i entrenador. Vaig deixar la Primera Divisió suïssa (Sion) per anar a l’Andorra quan estava a Primera Catalana en una decisió molt arriscada. I l’any passat vaig acceptar una altra aposta complicada com el Lleida Esportiu. Tot i els greus problemes, penso que tots en vam sortir reforçats d’aquella dura experiència. Soc una persona de paraula i quan tinc un compromís hi vaig fins al final.
El Sabadell ve de fregar un play-off d’ascens i ara les expectatives semblen molt diferents. Aquest canvi de xip pot ser difícil d’assumir, sobretot per l’afició? Nosaltres ho tenim clar perquè vivim el dia a dia i som conscients de la situació. La temporada passada ha quedat enrere, ja ha passat. No podem estar constantment recordant-ho. Cert que l’equip va arribar a l’última jornada amb opcions de play-off i depenent d’ell mateix, però finalment va acabar vuitè quan l’objectiu inicial, tant sí com no, era fer play-off. Les motxilles del passat no ajuden. Ara tenim un altre escenari. Això no vol dir que no siguem ambiciosos i lluitarem per estar el més amunt possible, estic convençut, però també cal entendre la realitat del club en aquest moment.
Setze fitxatges (de moment) i una pretemporada curta. El procés d’adaptació es notarà a les primeres jornades? No només parlem de jugadors sinó d’un nou cos tècnic i també una nova estructura esportiva. Tot requereix un cert temps d’adaptació, però no vull que serveixi d’excusa o d’escut si els resultats no arriben al principi. És el que tenim i l’objectiu és ser un equip competitiu des del primer dia. Si no és així, mai avançarem.
El que sembla molt definit és l’estil de joc. Es nota la seva influència com a futbolista, no? No es tracta d’imitar a ningú sinó de tenir una personalitat pròpia i això és el que volem transmetre el cos tècnic. Ho he intentat en tots els clubs en què he estat. L’Andorra n’és un bon exemple. Ha mantingut el model de quan jo vaig arribar i no li ha anat malament. És una qüestió de convèncer a la gent, que hi creguin en una cosa i no defallir. Potser és menys pràctic? Segurament, però nosaltres creiem en aquesta idea. També és lògic en el meu cas perquè tinc una influència de la meva formació en clubs com el Barça o l’Ajax. Estem convençuts que és el camí que ens pot fer guanyar, però també cal tenir alternatives i altres estructures.
Quan es diu que el Sabadell ha fitxat molts jugadors procedents de Segona RFEF, què hi respon Gabri? No es tracta de replicar sinó de tenir una visió global. Ens deixem enlluernar massa per les categories, marquem els jugadors dins d’una categoria i això no és bo. En realitat, la majoria de futbolistes de Primera i Segona Federació jugaven a l’antiga Segona B fa només dos anys. Ara fem més diferències. Nosaltres hem intentat fer un mix dins que permetia el mercat, amb bons jugadors de Segona, alguns de Primera, amb l’objectiu de confeccionar una plantilla equilibrada. No podem tornar a comparar amb els jugadors de l’any passat. Jo confio moltíssim en els que tinc ara.
Podríem considerar correcte la pretemporada, però l’últim partit contra l’Europa va alimentar els dubtes. El passat cap de setmana, molts equips de Primera Federació, com el Nàstic, Barça B, Cornellà o el mateix Amorebieta, van perdre contra rivals d’inferior categoria. La pretemporada serveix per treure conclusions de com creixen els jugadors individualment, valorar els joves i tenir una visió de tot plegat. Ni podem creure que podem competir contra qualsevol després del partit a Osca ni dir que som un desastre i destrossar-ho tot després de l’Europa. El futbol cada vegada està més igualat, els equips s’organitzen bé i no és convenient desvaloritzar tan de pressa per un partit. Em sembla molt exagerat.
Gabri Garcia observa amb il·lusió aquest nou repte / Lluís Franco
L’afició, però, no pot evitar una sensació de certa preocupació. Ho comparteix? No estic preocupat per una senzilla raó: veig els jugadors entusiasmats. Els veig contents del que fan en el dia a dia, els veig compromesos i amb ganes de treballar al màxim. Així és impossible sentir-se preocupat.
Quina és la consigna clau que donarà als seus homes abans del primer partit? Que tinguin personalitat. Independentment de tot, un equip ha de tenir personalitat i ho ha de demostrar des del primer a l’últim moment. Uns socis em van demanar després d’un entrenament: ‘que corrin’. És una anècdota, però això es tradueix en esforç, entrega i ser un equip amb cames, dinàmic, que vulgui pressionar. És a dir, tenir personalitat per fer al camp el que fem cada dia als entrenaments.
Com és Gabri a la banqueta. Sembla un home tranquil, lluny de les gesticulacions? Sí, soc bastant tranquil. Si vols fer un paper que no va amb el teu caràcter, estàs fent una cosa artificial. Em considero una persona pacient, observador del joc, però això no vol dir que no ho visqui amb entusiasme. Potser ven més i està de moda la gesticulació i aixecar el públic. Ho respecto tot, però el que més crida no és qui millor transmet, penso jo.
Sabia que en el seu moment va deixar 5 milions de les antigues pessetes (30.000 euros d’ara) al Sabadell pels drets de formació? Doncs no ho sabia i me n’alegro d’haver contribuït, com també ho va fer el Sabadell en la meva formació. Tinc un gran record d’aquells inicis. Jo venia a Olímpia juntament amb Antonio Carnero, que era de Navàs. Persones com Nico i Antonio Olmo, van ser claus per anar al FC Barcelona, però també recordo amb molta estima la feina d’entrenadors com Toledano o Josep Maria Esquerda en la curta etapa al Sabadell.
