La nedadora artística del Club Natació Sabadell Emma García ha afrontat una exigent temporada entre el Mundial de Budapest i l’Europeu de Roma. Tot i la seva joventut (23 anys), ja compta amb diverses medalles en grans competicions, les dues últimes a l’Europeu del passat mes d’agost en la categoria de duet mixt lliure i duet mix tècnic, on va pujar al podi com a subcampiona fent parella amb el canyamarenc Pau Ribes.
Quin balanç fas de l’últim Europeu? Estem molt contents tant el meu company com jo, perquè ha sigut una competició molt especial. Hem pogut retirar les dues rutines que ja portàvem un parell d’anys nadant-les i hem gaudit molt, tant nosaltres com el públic. Tot i que la puntuació va ser més baixa del que ens hagués agradat, estem molt satisfets i és amb el que ens quedem.
Al Mundial us vau quedar a tocar de les medalles. Què creus que va faltar i què ha canviat des de llavors? Les petites errades són les que més ens van penalitzar al Mundial perquè a la natació artística necessites la perfecció per aspirar a cotes altes. Aquest últim mes ens hem centrat a millorar l’execució i que no tinguéssim cap error.
Estàs contenta de la temporada? Després de la Covid, tornar a competir i retrobar-se amb la gent d’altres països ha estat especial. La temporada ha sigut llarga i bastant dura, però també màgica.
Com descriuries la natació artística? Es podria dir que, a part d’un esport, també es pot considerar un espectacle, un art? Sempre diem que la natació artística és la unió de diversos esports en un perquè ajuntem la dansa i el ballet amb la natació i dins l’aigua interpretem un sentiment i una història. No només és un esport, també es podria dir que és un art.
Per practicar la modalitat de duet es necessita certa complicitat amb el teu company. Ja fa alguns anys que competeixes amb el Pau. Té futur aquest duo? Sempre ens hem portat molt bé i ja són 5 anys treballant junts. De fet, ell m’havia entrenat diverses vegades aquí al Club. Tenim una amistat molt sincera i molta complicitat. Som com germans i això es nota molt dins l’aigua. Tant de bo pugui durar molt de temps perquè la progressió és molt bona.
Ja sumes deu anys al Club Natació Sabadell. Quina importància creus que té el suport de l’entitat en els teus èxits? És on vaig començar, on m’han ensenyat, on he crescut i on sempre m’han donat suport. El que estic aconseguint ara no seria possible sense el suport que sempre m’han donat.
Com afecta la vida quotidiana haver de passar tantes hores dins d’una piscina? És acostumar-te. Entre entrenament i tot el que es fa et pots passar fins a 12 hores al recinte, però al final t’adaptes i si et saps organitzar pots fer de tot.
També requereix un gran esforç mental. Com s’afronta un esport en què saps que un mínim error pot penalitzar la feina de tot un any? Sempre intentem treballar a cada entrenament com si fos l’única oportunitat. Gràcies a això aconseguim que la pressió en el moment de competir ens afecti el mínim possible.
Ja tens un palmarès envejable, però quins són objectius més pròxims? A curt termini preparar ja el Mundial de l’any que ve al Japó i a llarg termini mai se sap perquè qualsevol lesió et pot trencar la carrera, però el meu objectiu és intentar guanyar el màxim nombre de medalles possibles mentre estigui bé.
