“Cada cop costa més que la gent recordi la guerra. Allà i aquí”, explica Pere Canadell, un vallesà que ha organitzat diversos viatges al cor del conflicte bèl·lic per oferir ajuda humanitària. A l’última expedició, van portar 700 kg de material i medicaments. Conjuntament amb altres veïns de la comarca, ja planegen la seva cinquena sortida. Tot i que recaptar fons cada cop és més complicat.
Els primers mesos de guerra va haver-hi una allau de solidaritat amb la societat ucraïnesa. Mig any després, quina és la situació? Ara ens costa molt recollir diners. Tot i que la situació cada cop es complica més i no es veu aturador. Es preveu un hivern molt dur. Aquest últim cop, per exemple, vam haver de posar de la nostra butxaca. Necessitem uns 5.000 euros per viatge, entre benzina i lloguer de furgonetes, entre d’altres. El conflicte s’ha normalitzat aquí i allà.
També al bell mig de la guerra? Vam entrar a Ucraïna, a Úzhgorod, proper a frontera amb Eslovàquia. Imaginem-ho: és com entrar a Sabadell i veure gent passejant, el conflicte queda a uns 800 quilòmetres. Els primers mesos van ser molt durs: veiem maletes per tot arreu, semblava una pel·lícula en blanc i negre, i això xoca. Imaginem la plaça de Catalunya de Barcelona plena de gom a gom, amb gent dormint a terra, amb desenes de carpes d’ONG i associacions. I pensava: no he vist res, però ho he vist tot. Ara, seria molt optimista si et dic que queden un parell o tres de parades.
Pere Canadell en una de les expedicions / CEDIDA
Què us motiva a tornar? Les històries humanes. Vam portar a Catalunya una dona gran que amb càncer que no li podien fer la sessió de químio. Les bombes li queien al costat del seu zulo. I van caminar per la muntanya fins arribar a nostaltres, sortien quan els russos paraven a dinar. O un matrimoni amb tres nens que van decidir sortir cotxe. Feia dies que havien comprat la casa del seus somnis, i amb la guerra van haver de viure a amagats entre rates, pixats i bombardejos. Van sortir per carretera sense saber si mai arribarien. Es trobaven cotxes amb famílies assassinades. Quan t’expliquen allò, sents que necessites ajudar més.
Un cop arriben aquí, com és el procés d’adaptació? Ens hem trobat amb molts que volen tornar a la seva terra. L’idioma és un hàndicap. Trobar feina tampoc és molt fàcil. I la vida aquí és cara.
Una quinzena de furgonetes viatgen de Sabadell a Romania per recollir 80 ucraïnesos
